L’economista Paul de Grauwe, professor de la London School of Economics, ho té clar: Europa s’aplica una recessió autoimposada. I Espanya, podríem afegir, la pateix en major mesura que els països que la inspiren, llegiu Alemanya i els seus satèl·lits de la Unió Europea. El Govern de la cancellera Angela Merkel, que té eleccions al setembre, ni tan sols abandera polítiques de creixement en el seu propi país, de manera que pogués contribuir a estirar economies com l’espanyola. Lògic, per tant, que l’eurozona hagi entrat en recessió, mentre que el conjunt dels Vint tot just creix. Com suggereix l’economista alemany Carsten Moser en el pròleg del llibre Com sortir d’aquesta, n’hi hauria prou que els països triple A (Alemanya, Austria, Finlàndia i Holanda) assumissin que els que estan a la vora del precipici financer (Itàlia, Espanya, Portugal i Grècia) també són Europa. Dit en paraules de l’expresident Felipe González: «No estem europeitzant Alemanya, sinó alemanitzat Europa», quan el lògic seria que Alemanya i els altres països centrals decidissin apostar –de debò– per l’eurozona. I entre l’austeritat i l’austeurosuicidi, com ironitza la presidenta brasilera, Dilma Rousseff, hi ha d’haver un punt mitjà. ¿La millor sortida? Sens dubte, un combinat de polítiques de creixement i mutualització del deute, mitjançant l’emissió d’eurobons, ja que això seria el camí més senzill i ràpid per aconseguir una major integració fiscal a Europa: ¿Problema? Que Angela Merkel, almenys de moment, poc o gens vol saber de tot aquest pla, que sembla sonar als somnis que descriu John Lennon en la seva mítica cançó Imagine. ¿Per què? Perquè Alemanya no vol importar inflació resultant de donar-li a la màquina dels bitllets. ¿I a Espanya, què? Davant la impossibilitat d’un canvi a curt termini del seu minvat i anquilosat model productiu, l’anomenada devaluació interna continua sent l’única sortida de la recessió, és a dir, més impostos i menys salaris, amb preus més baixos. Els que abanderen aquesta política, com Mariano Rajoy, suposen que Espanya remuntarà exportant més i rebent més turistes, perquè si els preus dels seus productes baixen serà més fàcil vendre’ls fora i, a la vegada, si tot està més barat aquí vindran més turistes, però amb això no n’hi ha prou. Espanya és un Estat inviable i, si no rep ajuda d’Europa o del Banc Central Europeu, continuarà sent-ho, a risc d’acabar estalviant en les coses de menjar. L’austeritat crea recessió.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
