Com el tigre al tastar, en conèixer per primera vegada, la sang, així els espanyols al·lucinen en haver conegut les veritables causes i les cares de la seva ruïna i provat les seves espantoses conseqüències, però, a diferència del tigre, semblen resolts a no provar més, o a intentar-ho fermament si més no. Però així com hi ha un tigre anterior i un altre posterior a aquesta degustació transcendent, també hi ha una societat espanyola, la que il·lumina 2015, posterior al cop salvatge, no només econòmic, que ha patit, i els que se l’han clavat són els que viuran aquest any perillosament. Nosaltres, aquests que alguns anomenen «la gent», ja vivíem perillosament des de fa segles, mil·lennis, a Espanya, sempre a mercè de les sevícies, el saqueig i les humiliacions dels que històricament, per la força, se l’han vingut apropiant, però tot indica que ara és a aquests als que toca viure perillosament. I no es tracta del coco de Podem, que, al capdavall, és un partit reformista que es plegarà al pragmatisme del qual, d’altra banda, ve fent gala encara abans d’haver tocat els cabells del poder, sinó del fàstic profund, majoritari, transversal, indefugible, que s’ha instal·lat en els budells i en la consciència de les persones. Com quan el tigre liba per primera vegada el Cruor, ja no hi ha marxa enrere. Els pocs polítics i empresaris lladres que estan ja a la presó no són sinó l’avançada dels que provaran el rasclet en l’any que comença. Les víctimes de les seves decisions, de les seves violacions, de les seves estafes, dels seus espolis i dels seus butrons volen, necessiten, veu-los allà, a l’ombra, no sense abans haver registrat minuciosament les seves butxaques, les seves mansions i els seus comptes secrets fins trobar l’últim cèntim que ens van robar. Els que li han tret el pa als nens, l’estalvi als ancians, el futur als joves, la cultura al poble, la casa a l’empleat i a tots la dignitat, viuran aquest any, fins i tot al marge de les moltes eleccions que el esquitxen, perillosament. Es diu a l’Alcorà que Déu va crear al gat perquè l’home pogués acariciar el tigre. No per assotar. Érem gats, però amb la injustícia i el maltractament portats a l’extrem, ens comencen a sortir ratlles, urpes i uns ullals punyents.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
