Potser algú ho ha posat en relleu, potser no, però s’acaba el 2014, un any que faria el 1.200 des de la mort del mite fundador d’Andorra, Carlemany, el 28 de gener del 814. Tot país construeix els seus orígens i s’atribueix els seus valors. La història de Carlemany i la seva relació amb Andorra s’ha demostrat com a ben poc probable, per no dir de llegenda, però es manté en les referències, apareix en l’himne i té importants carrers dedicats. Ja està bé.
Els ancestres andorrans, com els catalans, no es van quedar curts en identificar-se. Van escollir un personatge de primera fila, de gran ambició política, al que també es considera com el fundador d’Europa, inspirat en a aquell model, la Roma imperial, en la que es reconeixen realitats, no mites, sobre el nostre dia a dia. Com si celebrés dels cimeres itinerants d’avui, no va parar, com era el costum de l’època, en viatges per tots els seus territoris que només s’aturaven els mesos d’hivern fins a la primavera. D’aquesta manera, va celebrar el Nadal a molts llocs diferents, Herstall, Pavia, Quiersy, Thionville, Herstall un altre cop, Florència, Aix-la-Chapelle –finalment s’hi instal·la–, Worms, etc. L’any 800 era a Itàlia, i es va aposentar a Roma.
El dia de Nadal, a la celebració de la missa, el mateix Papa el va coronar emperador dels romans i a partir d’aquell moment fou anomenat «emperador i august».
Queda clar que no es podia trobar millor protector com diuen les cròniques ja que enviava fills i un excel·lent exèrcit si convenia imposar-se per la violència i també rebia ambaixades i delegacions per parlamentar els acords de pau.
Modernament ens referim a la seva època com el renaixement carolingi, es van crear escoles i es va treballar en el disseny de l’escriptura, la carolíngia, una cal·ligrafia clara i equilibrada entre l’ornamentació i la lectura.
Tot estava ben controlat, com es veu. I també, oh idea interessant, la cultura, que va esdevenir un objectiu prioritari i una eina essencial.
Historiadora
Per a més informació consulti l’edició en paper.
