A banda de la no aplicació d’una llei superficial, tal com has comprovat amb els articles anteriors, el Govern d’Andorra tampoc no hi raja pel que fa a estadístiques. El següent cap del Govern, Ladislau Baró, si fa no fa la política en aquest país és així, diu que la situació del català a Andorra és “bona i robusta”. Jo afegeixo amb tota la ironia que és excel·lent i ‘xirripiflàutica’. Partint del principi que tenim un estat propi, que l’única llengua pròpia i comuna és una i no dues, el 99% de la població hauria de saber el català. Doncs el 60% el parla segons les dades de Política Lingüística. Els exemples del nostre voltant funcionen amb aquestes dades. A França, Portugal, Itàlia i Anglaterra, el 99% de la població parla la seva llengua respectiva. Ho fa durant el dia, al matí en prendre’s l’esmorzar, a la feina, al metro, al bus i a casa. Les dades són extrapolables a Polònia, Alemanya, Txèquia, Grècia, Austràlia, el Japó, Suècia, Noruega, etc. A Andorra durant el matí, tarda i nit només existeix per a poc més que 10.000 persones i encara i així han de fer canvis de llengua.
Aquest mateix any Plataforma per la Llengua s’ha instal·lat a Andorra. La primera cosa que han fet és proporcionar-nos dades. Resulta que vaig participar en l’elaboració de les estadístiques. Els resultats són ‘xirripiflàutics’, sobretot perquè us en donaré un que anava fora de càmera i que us deixarà amb tota la robustesa del món. Segons el treball de camp que vam fer, gairebé el 30% dels comerços no té ningú que pugui atendre en català, el 20% dels comerços retola en castellà, el 60% saluda en castellà i, tot i que el racisme persisteix, els portuguesos no són els ‘dolents de la classe’, sinó els llatinoamericans. Oh i més, vora el 30% dels andorrans no és capaç d’atendre en català.
És sòrdid perquè el cap de Política Lingüística va dir que eren les mateixes dades que havien trobat en fer l’enquesta d’usos lingüístics. És totalment fals dir això. L’enquesta de Política Lingüística diu que el 30% dels comerços fa servir el català. En efecte, a banda de recollir la informació que em demanaven, vaig fer d’antropòleg i vaig observar les situacions que tenia davant meu. A cap comerç hi ha un 30% de català. Cap. Els empleats entre ells parlen castellà. Els patrons parlen castellà als empleats. Però, a més a més, als busos tampoc hi ha un 30% de català com diu l’enquesta.
És clar que si agafem únicament els sectors que vam repassar —i no són pocs— no arribem al total de la població que treballa (50%). Hi ha sectors que sabem que no fan servir el català. Afegint-los doncs. Seria el cas de la construcció. Llavors t’adones que més del 70% de la població que treballa a Andorra no parla català. Qui parla doncs català? L’administració? Quina administració? La privada i la pública o només una de les dues? Agafem doncs l’administració, unes 8000 persones segons la CASS. Afegim-hi els escolars. Els de l’andorrana, la francesa o l’espanyola? Voleu dir que tot això parla quotidianament català? De debò que la situació és robusta i bona?
PS: I no, la dada vàlida és la vehicular, la del català tot el dia, la resta no és català, és ‘catanyol’ o ‘portunyol’, però no pas català.
