Si l’afer dels cinemes, que he explicat a l’article anterior, és escandalós, doncs agafa’t ben fort que ara arriben les turbulències. En realitat el Govern es dedica a fer cosmètica perquè la nova Llei del català no canvia gairebé res de la situació anterior. La llei és tan dolenta que després d’aprovar-la, el Govern va haver de decretar unes quantes mesures més que la llei no preveia, mesures que no vol aplicar. El millor de tot això és que ningú ha tingut els nassos de dir-les clares a l’Administració General. Plataforma Andorrana per la Llengua i Cultura Activa s’han limitat a aplaudir el Govern. Alguna premsa catalana, aquella que encara no s’ha espanyolitzat, ha arribat a qualificar la nova llei d’exemplar i com si no en tingués prou, a lloar les improvisacions amb el decret. L’oposició, per la seva banda, amb el marge que li cedeix la llei electoral, tampoc no canviaria gaire les coses si es queixés. Però, ves per on, Andorra Endavant hi vota en contra perquè diu que cal una llei encara més tova i, d’altra banda, els socialistes, entabanats per la suposada esplendor de l’Imperi on el Sol no es lleva mai, assenten el cap com a bons xaiets.
Fixeu-vos si no en això de la digitalització. La nova llei havia de ser un exemple perquè havia regulat l’àmbit digital. Ara, ningú no va preveure que els xatbots estiguessin en català o més elemental encara, que la interfície dels webs estiguessin en català. És fort de partença saber que quan adoptes el domini ‘.ad’ ningú no inspeccioni perquè el contingut estigui en català. La deixadesa i el cinisme és tan gran que alguns dels proveïdors del domini ‘.ad’ tenen el seu web íntegrament en castellà. Però és encara més fort que aquesta esplèndida llei que ningú no s’ha atrevit a criticar no contempli que la interfície dels webs, dels programaris o de qualsevol invenció nova, estigui en català.
Amb llei o sense, els patrons de Pyrénées ja han fet la seva. Han comprat la marca FNAC per vendre productes seus. Se les han empescat per tindre un web andorrà on només es venen els productes de Pyrénées, no pas de la FNAC. I, amb tota la barra del món, a més d’eliminar la secció de llibres en català a la botiga física, el web està en castellà. Hi porta en aquesta llengua des que gairebé es va estrenar la FNAC. Això vol dir que hem tingut dret a una carretada de propaganda per informar-nos que hi ha un web andorrà de la FNAC. Això a Política Lingüística ho han ignorat. No hauria d’estranyar-nos tampoc perquè tot i tenir-hi al capdavant un socialista, el seu partit no farà cap esmena. Fora la complicitat entre oposició i el Govern, l’afer és que com que l’executiva va passar al parlament amb la nova llei, ara el web de la FNAC té les publicitats en català. Si vols tindre la interfície en català, t’envien al Google Traductor. És clar que la FNAC a la resta de Països Catalans no s’adreci al client en català, puc entendre-ho perquè hi governa l’espanyolisme i ja li va bé. Però de debò que em faig creus de saber que ningú a Andorra se n’ha queixat.
La situació dura de fa molt de temps i ha trobat les seves rèpliques. La FNAC ja és un model a seguir. La perruqueria Espiga d’Or fa exactament el mateix. Però els exemples es multipliquen encara. Resulta que les empreses andorranes no tradueixen el seu web al català, envien missatges automàtics en castellà als clients i es permeten de tenir publicitat en castellà o francès a la botiga. Un bon exemple són les perfumeries.
