- Foto:
Es diu que els catalans som garrepes i avars, jo penso tot el contrari, sempre hi pot haver excepcions, però normalment som generosos i solidaris. Varem tenir l’exemple de la recollida del Banc dels Aliments i demà tenim el de la Marató en la seva 23ena edició, dedicada a les malalties del cor. La Marató de TV3 mostra la capacitat organitzativa d’un poble, des dels que regalen temps o aporten diners amb l’objectiu que la recerca biomèdica avanci. La Marató em fa sentir a prop de la gent i em retorna la confiança amb la humanitat i em fa pensar que encara hi ha bona gent enmig d’aquest món de misèries i de maldats. Per mi La Marató és com Nadal, un retorn a un món on les persones s’ajunten i col·laboren per trobar remeis a les malalties. I en recorda a Marina Rossell: «Quant tothom viurà d’amor, no hi hauran mai més misèries, els soldats seran trobadors, però tu i jo no ho podrem veure». Quina utopia!!! Però quina utopia més bonica. La felicitació per a tota la gent que fa possible La Marató i alhora dues denúncies, una a les Institucions Publiques, ja que els governants de la Generalitat es gasten els diners amb coses, al meu parer innecessàries i retallen els pressupostos per a la nostra mainada i per a investigacions científiques, i una segona a les nostres figures populars que es traslladen a Andorra per no pagar impostos al nostre país. S’acaba de saber que la Generalitat ha comprat a la Caixa els terrenys de Vilaseca on es vol construir Barcelona World. En que quedem? No hi ha diners per a les escoles bressol ni per a la investigació científica i els nostres governants encara s’endeuten mes per una realitat inexistent de joc? Certament que no s’entén, almenys jo no ho entenc. Vaig sentir per la ràdio del cotxe que l’últim famós que ha demanat la residència a Andorrà és el jove pilot Marc Márquez, que es clar que és per no haver de pagar tants diners a Hisenda. Quina pena! Doncs, tots aquests diners que no es paguen incrementen la situació de pobresa de molta gent, i mentre la consellera Rigau elimina en els pressupostos del 2015 la partida de les escoles bressol amb l’argument de que no és ensenyament obligatori i que el seu finançament ha de recaure en les Diputacions. En democràcia els pobles tenen els governants que es mereixen, i potser és veritat doncs han estat escollits per la gent, però crec que també es pot dir als nostres governants que no es mereixen un poble com el nostre, capaç de demostrar seny i solidaritat enmig de tan brogit.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
