Periodista
En una etapa d’Espanya bastant complicada, quan la majoria dels especialistes coincideixen que el dilema consisteix a triar entre el dolent o el pitjor, ha sortit Francisco Álvarez Cascos, i ha trobat, sol, o en companyia d’altres, la gran solució : tornar a convocar eleccions generals, les que hem celebrat fa menys d’un any. Tampoc és estrany, perquè Cascos té tanta fe en el matrimoni com en les eleccions, i repeteix, després de cada fracàs, amb una fe que a mi em produeix un immens respecte.
Res a objectar als seus canvis freqüents de parella, perquè al cap i a la fi es tracta d’una qüestió particular, però el pitjor és quan estén la seva afició a les segones i terceres oportunitats a l’àmbit públic, perquè afecta desenes de milers de persones. Ja els va fer repetir als asturians, als pocs mesos d’unes eleccions autonòmiques, però com la vocació de Cascos és irresistible, desitja que la mateixa purga que els va obligar beure als asturians s’estengui a la resta d’Espanya. Per si algú té cap dubte de quin és l’objectiu, Cascos ja ha determinat que ni el PP ni el PSOE es poden posar d’acord, i que cal buscar algú que sigui capaç de redreçar el rumb. ¿Qui? Cascos, que té un gran concepte de si mateix, es resisteix per un fals pudor a dir-ho clarament, però resulta nítid: la solució d’Espanya és triar a Cascos. Els asturians, fa molt poc, li van dir que no el volien a la presidència del govern regional, però qui sap si el que els asturians no volen per a si, no sigui bo per a la resta dels espanyols. Álvarez Cascos, després de portar el PSOE a la presidència d’Astúries, sembla que aspira a liderar aquesta dreta.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
