Quan es parla de trastorns de la personalitat antisocials, sovint es fan servir indistintament els termes «psicopatia» i «sociopatia». Tot i que comparteixen característiques com la manca d’empatia, la manipulació i la transgressió de normes socials, hi ha diferències clares entre ambdós perfils. Els psicòpates solen presentar una manca d’empatia innata, mantenen un alt nivell de control emocional i sovint s’integren bé en la societat, disfressant la seva manca de sentiments amb encant superficial i habilitats manipulatives. Això els permet actuar de manera calculada i freda, aconseguint objectius sense escrúpols morals. Per contra, els sociòpates són més impulsius i desorganitzats, tenen dificultats per mantenir relacions estables i, en general, tendeixen a actuar de manera més erràtica i violenta, a part de ser uns grans egocèntrics.
Però hi ha diferència entre homes psicòpates o sociòpates i dones psicòpates o sociòpates dones? Efectivament, amb la gran diferència de què en dones, són menys freqüents.
Estudis psicològics i neurobiològics han evidenciat que la prevalença de la psicopatia i la sociopatia és considerablement més baixa en dones. Els més evidents són els factors biològics i hormonals. Les hormones, especialment els estrògens, podrien jugar un paper en el desenvolupament de comportaments empàtics i de vinculació social, fent menys probable l’aparició de trets antisocials en dones. També tenim el factor de la socialització diferencial: les nenes solen ser educades en valors relacionats amb la cooperació, la comunicació emocional i la cura dels altres, mentre que els nens reben més permissivitat en comportaments agressius o competitius. Aquest condicionament social podria influir en la manifestació de trastorns de la personalitat.
Un altre factor important a destacar en aquesta diferència de gènere són les manifestacions diferents del trastorn: quan una dona presenta trets psicopàtics o sociopàtics, sol expressar-los de manera diferent als homes. En comptes de violència física directa, poden utilitzar manipulació emocional o abús psicològic per assolir els seus objectius. Això fa que sovint passin desapercebudes en diagnòstics clínics. Diagnòstics que sovint solen ser erronis perquè els criteris de diagnòstic s’han desenvolupat majoritàriament a partir de casos masculins, la qual cosa pot portar a una infrarepresentació de les dones amb aquests trastorns. Sovint, en comptes de ser diagnosticades amb un trastorn antisocial de la personalitat, reben un diagnòstic erroni com el trastorn límit de la personalitat, el qual comparteix alguns símptomes.
Encara que la psicopatia i la sociopatia són menys comunes en dones, no vol dir que no existeixin. De fet, la seva presència pot ser encara més inquietant precisament perquè sovint es manifesta d’una manera més subtil, camuflada darrere de la manipulació emocional i la seducció estratègica. La societat, acostumada a veure la violència en la seva forma més física i evident, tendeix a ignorar les expressions més encobertes d’aquests trastorns, fet que permet a algunes dones psicopàtiques operar impunement durant anys.
Aquesta realitat posa de manifest la necessitat d’un enfocament més acurat i inclusiu en l’estudi de la psicopatia i la sociopatia en dones. Només a través d’una comprensió més profunda d’aquests perfils es podrà millorar la detecció i el tractament, evitant que persones amb aquests trets passin desapercebudes fins que sigui massa tard. La imatge tradicional del «monstre» o de la “vídua negra” que actua de forma agressiva i impredictible ha d’evolucionar per incloure també aquells que, amb un somriure calculat i una aparença encantadora, poden ser igualment perillosos.
