Els enemics del cap de policia de València són adolescents d’un institut d’aquesta ciutat que van començar a manifestar-se per la supressió de calefacció a les aules i per altres mesures que objectivament han significat retallades en l’educació que reben.
La brutalitat i la desproporció de la policia en la repressió d’aquestes manifestacions de protesta només és discutida per la caverna mediàtica. Alguns benpensants que abunden i justifiquen la revolució conservadora que s’està produint a Espanya, assenyalen la falta de permisos per a aquestes manifestacions com a justificació d’aquests excessos policials, eludint la centralitat de la qüestió: si la policia i la delegada del Govern van decidir que calia dissoldre els manifestants, res justifica que ho fessin de forma tan salvatge.
A més d’un atemptat greu als drets ciutadans, que ha passat a València és una greu malaptesa. No està en la lògica democràtica que estudiants no puguin protestar per retallades que afecten substancialment a la qualitat de l’ensenyament, incloent l’absència de calefacció a les aules en el més cru d’un dur hivern.
Si es demonitza el dret a la lliure expressió i a les manifestacions de protesta, la confrontació anirà in crescendo. No han pogut trobar una imatge d’un coix llard. No hi ha hagut vidres trencats, aparadors destrossats o cotxes calcinats. Sí hi ha hagut ciutadans aporrejats, gent gran humiliada i nois i noies detinguts tot i ser menors d’edat. Els ferits, alguns amb fractures, són evidents i els testimonis sobre la forma d’actuar de la policia no presenten cap dubte.
Això no es ventila amb una disculpa per algunes extralimitacions. Per tallar d’arrel amb les conseqüències del que ha passat és necessària la dimissió o el cessament d’aquest cap de policia que parla d’«enemics» als que no pot donar informació de les seves forces repressives. I cal el cessament o la dimissió de la delegada del Govern a València.
La protesta s’estén a la hipèrbole que es coneix ja a les xarxes socials com «Primavera de València». L’extensió geogràfica de la protesta és un fet.
En la lògica democràtica –i l’ocupació pacífica dels carrers és, sens dubte, un acte democràtic– la reacció de la policia mereix una resposta. El Govern de Rajoy, amb una malaptesa en l’ús de la força, ha encès una espurna que ara no sap com apagar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
