Des del Fòrum Nacional de la Joventut D’Andorra volem agrair la participació dels grups polítics i socials que van respondre a la crida impulsada per Joves de DA i l’FNJA. Des de l’organització estem satisfets amb la resposta rebuda, amb 40 participants de totes les edats i dues hores intenses de debat. Sobre la taula es van posar les raons i els arguments que cadascú considerava importants per a entendre un fenomen tan complex com l’abstenció.
En podem treure dues grans conclusions. La primera és que hi ha gent a Andorra preocupada pel país, que el fet que hi hagi abstenció entre els joves no vol dir que els joves s’abstinguin. Ben al contrari, els participants a l’acte van demostrar un gran interès pel tema, amb opinions treballades i sentit de la comunitat. La segona conclusió que vam poder treure és que l’abstenció només es pot entendre des d’una mirada complexa, on causes i efectes no són tan clars, on no existeixen solucions ràpides ni respostes immediates. Perquè estudiar l’abstenció no és estudiar l’abstencionista, és revisar l’estructura de participació ciutadana.
Ja hem escoltat i pres nota de les opinions i raons de les persones que van participar al cercle del Parc Central. Però no és suficient. Vam ser molt optimistes organitzant el debat, volíem solucions i volíem conclusions i ens vam quedar en la punta de l’iceberg. Per trobar solucions falten veus i falta profunditat. Potser no vam fer les preguntes adequades. Potser el format no va atraure les veus que volíem que fossin escoltades. Per a nosaltres –joves, participants, organitzadors– aquesta experiència ha sigut un moment clau per començar a tractar el problema des d’una perspectiva diferent. El més sensat és donar la volta al mirall, preguntar-nos que estem fent nosaltres, representants formals dels joves, per a no ser el reflex de la vida ciutadana. No hem de canviar l’abstencionista, hem de treballar els sistemes de participació i inclusió, per a què deixi de ser-ho.
La humilitat de l’investigador és reconèixer que no té resposta a la pregunta que es planteja, i hem de reconèixer que encara ens falta informació per entendre aquest fenomen. Està clar que aquells que participem de la vida política i associativa no podem parlar pels altres, però podem seguir treballant perquè s’escolti la veu de tothom. H
Membre de la Comissió de Comunicació i de l’Assemblea del FNJA
