A Espanya el sector de la contractació pública és un sector amb un volum que mou almenys 200.000 milions d’euros a l’any, el que equival al 20% del PIB. Després de més d’any i mig de retard, i amb tramitació d’urgència, les Corts Generals van aprovar la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23 / UE i 2014/24 / UE, de 26 de febrer de 2014.
Aquesta nova Llei de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol dues directives del Parlament Europeu; norma que va entrar en vigor el nou de març de 2018, als quatre mesos de la seva publicació al BOE. Aquesta nova llei té per objecte fonamental la transposició obligatòria de les Directives europees sobre contractació pública, havia d’haver estat incorporada al dret intern el 18 d’octubre de 2016. No obstant això, atès que el Govern va estar en funcions durant deu mesos, l’avantprojecte de llei va estar paralitzat durant aquest període ja que no és possible que estant el Govern en funcions pugui presentar projectes de llei al Congrés dels Diputats.
Aquesta llei té com a objectiu fonamental implementar una contractació pública basada en una sèrie de principis com són la integritat, la transparència, la igualtat i la competència, pel que ha introduït novetats dirigides a la consecució de tots ells i ha eliminat preceptes que atemptaven clarament contra els principis esmentats. Entre d’altres preceptes, s’introdueix com a novetat significativa la supressió del procediment negociat sense publicitat per raó de quantia, que s’estava utilitzant fins ara de forma desproporcionada i sense motivació, el que ha donat peu al fet que en els últims anys hagi estat objecte de crítiques . Així mateix, es creen nous procediments amb publicitat: l’obert simplificat, que es perfila com el procediment més àgil i senzill; el de licitació amb negociació, limitat a determinats supòsits; i el d’associació per a la innovació.
Pel que fa als terminis i a les condicions de pagament, l’Administració haurà de pagar dins dels 30 dies següents a la data d’aprovació de les certificacions d’obra o lliurament dels productes adquirits i haurà d’aprovar les certificacions d’obra o dels documents que acreditin la lliurament de béns o la prestació de serveis dins dels 30 dies següents al lliurament o prestació.
Així mateix, els contractistes hauran de pagar als subcontractistes com a màxim a 60 dies, comptats des de la data en què té lloc l’acceptació dels béns o serveis, que s’ha d’efectuar en un termini màxim de 30 dies des del lliurament dels béns o la prestació del servei. Igualment, la gran novetat de la nova llei és la possibilitat de pagament directe de l’Administració Pública als subcontractistes.
Com a novetat important que suposa una fita per afavorir la contractació de les pimes es troben la substitució de la denominació ‘Criteris de valoració d’ofertes’ per ‘Criteris d’adjudicació del contracte’ i la d’‘oferta econòmicament més avantatjosa’ per la de ‘millor relació qualitat preu’. Aquests criteris han de complir els següents requisits: en primer lloc, han d’estar vinculats a l’objecte del contracte; en segon lloc, ser formulats de manera objectiva, amb ple respecte als principis d’igualtat, no discriminació, transparència i proporcionalitat; no conferiran a l’òrgan de contractació una llibertat de decisió il·limitada; en tercer lloc, han de garantir la possibilitat que les ofertes siguin avaluades en condicions de competència efectiva.
A més, es determinen dues grans classificacions de criteris: primer, per la seva naturalesa, es distingeix entre criteris econòmics i criteris qualitatius. Els econòmics, o criteris relacionats amb els costos són el preu o un plantejament basat en la rendibilitat com ara el cost del cicle de la vida. Els qualitatius són la qualitat (que inclou valor tècnic, característiques estètiques i funcionals, accessibilitat, disseny universal, característiques socials i característiques mediambientals), l’organització, qualificació i experiència del personal adscrit al contracte i el servei postvenda. Doncs bé, s’exigeix que els criteris qualitatius suposen, almenys, el 51% de la puntuació, en els contractes de serveis de l’Annex IV així com en els contractes que tinguin per objecte prestacions de caràcter individual. Segon, per la forma de valorar-los, es distingeix entre criteris valorables mitjançant xifres o percentatges i criteris la valoració dels quals depèn d’un judici de valor. Es dóna preponderància dels criteris que puguin valorar-se mitjançant xifres o percentatges obtinguts a partir de l’aplicació de les fórmules establertes en els plecs. Es manté el comitè d’experts, que serà l’encarregat d’avaluar els criteris que la seva quantificació depèn d’un judici de valor, si aquests tenen atribuïda una major ponderació que els automàtics; s’especifica que els seus membres, que han de ser com a mínim tres, poden pertànyer als serveis dependents de l’òrgan de contractació, però no poden estar adscrits a l’òrgan proponent del contracte. Com a novetat, es dona la possibilitat que aquesta valoració s’encomani un organisme tècnic especialitzat identificat en els plecs. Per la seva banda, la Taula de Contractació, quan intervingui, o els serveis dependents de l’òrgan de contractació, en cas contrari, seran els encarregats de valorar els criteris que la seva quantificació depèn d’un judici de valor si la ponderació que li atribueix és inferior a els criteris automàtics i també, en tot cas, seran els encarregats de valorar els criteris avaluables mitjançant la utilització de xifres, percentatges o fórmules.
Així mateix, desapareix el preu com a criteri que sempre ha d’aparèixer. En aquest sentit, l’article 146.1 disposa que, quan només s’utilitzi un criteri d’adjudicació, aquest ha d’estar relacionat amb els costos, podent ser el preu o un criteri basat en la rendibilitat, com el cost del cicle de vida. I, d’altra banda, es descarta la possibilitat que només apareguin criteris qualitatius ja que l’últim paràgraf de l’article 145.2 disposa que els mateixos hauran d’anar acompanyats d’un criteri relacionat amb els costos el qual, a elecció de l’òrgan de contractació, podrà ser el preu o un plantejament basat en la rendibilitat. No obstant això, no es podrà utilitzar un únic criteri en els casos exposats en l’article 145.3. En un altre ordre de coses, es defineixen les millores com les prestacions addicionals a les que figuraven definides en el projecte i en el plec de prescripcions tècniques, sense que aquelles puguin alterar la naturalesa de les prestacions, ni de l’objecte del contracte. No obstant això, es limita el seu ús en el cas que la seva valoració depengui d’un judici de valor en aquest cas no podrà assignar una valoració superior al 2,5%.
Globalment, la nova Llei de Contractes del Sector Públic suposa una simplificació dels tràmits administratius perquè les pimes puguin participar en les adjudicacions de contractes de l’Administració i a més obrir noves oportunitats a empreses que fins aquest any no veien possibilitats de tenir com a clients les administracions públiques. Així mateix, soluciona problemes de transparència i prevenció de la corrupció que no estaven ben coberts per la normativa del 2011.
