La Llei Òmnibus limitaria la inversió estrangera amb límits com el de dos pisos o un habitatge plurifamiliar per persona estrangera o el límit del capital estranger en societats andorranes del 25% sense autorització prèvia.
Aquests límits entren en conflicte amb els principis de lliure circulació de capitals i d’inversió dels ciutadans de la UE a Andorra que regeixen l’Acord d’associació.
Fruit d’unes preguntes del nostre ambaixador davant la UE, la Comissió Europea va enviar una carta a data 12/02/2025 que conté tres apartats. Avui ens centrarem en l’apartat d’aquesta carta relatiu a la qüestió de si l’Acord d’associació limita o no limita la inversió de ciutadans de la UE no residents a Andorra. Sobre aquest punt de la carta de la Comissió Europea, publicada pel Periòdic d’Andorra, en destacarem els fets rellevants següents:
– La Comissió Europea confirma que l’actual redactat de l’Acord d’associació no conté limitacions a la inversió en immobles o en societats per part de ciutadans de la UE no residents a Andorra.
– La Comissió Europea confirma que a la reunió de negociacions del desembre 2023, Andorra va demanar a la Comissió Europea que es poguessin limitar les compres de residències secundàries per part de no residents. La Comissió Europea hauria comentat que es podria assolir un acord sobre la base d’un text llegit durant la negociació. En aquest text llegit durant la negociació del desembre 2023, Andorra hauria basat una hipotètica limitació a la inversió de no residents sota els paràmetres següents:
- Textualment, Andorra va dir davant de la CE que “Andorra podria aplicar -de manera no discriminatòria- normes sobre l’adquisició i tinença de béns immobles per a residències secundàries per part dels nacionals dels Estats membres de la UE que no hagin residit legalment a Andorra com a mínim durant cinc anys”. Per tant, la limitació s’aplicaria sols als no residents.
- Textualment, Andorra va dir davant de la CE que establirà “procediments d’autorització per a l’adquisició de béns immobles amb finalitat de residència secundària… d’acord amb criteris que no diferenciaran ni discriminaran entre ciutadans andorrans i nacionals d’altres estats membres de la UE”. Andorra va reblar el clau davant la Comissió Europea i es va comprometre textualment a “garantir que en cap cas un nacional d’un estat membre sigui tractat d’una manera més restrictiva [que un ciutadà andorrà]”.
La carta de la Comissió Europea del 12/02/2025 transcriu paraula per paraula el text que Andorra va llegir a la reunió de negociació del desembre 2023 i que hem citat més amunt. De forma que la carta deixa tres coses molt clares que destapen les vergonyes de qui vostè es pot imaginar:
1- La Llei Òmnibus és incompatible amb l’Acord d’associació en el sentit que el text actual no inclou cap limitació a la inversió en immobles que facin ciutadans de la UE, residents o no residents a Andorra.
2- La Llei Òmnibus és incompatible amb futurs texts modificats de l’Acord d’associació, en el sentit que Andorra es va comprometre verbalment durant la negociació del desembre 2023 que, si en algun moment decideix limitar la inversió en residències secundàries als ciutadans de la UE, aquestes limitacions serien iguals a les que s’apliquessin als ciutadans andorrans.
3- La Comissió Europea està oberta a modificar el text de l’Acord d’associació per la via de consens en el Comitè Mixt que es formarà sota l’Acord d’associació.
Conclusions:
- L’articulat de la Llei Òmnibus que limita la inversió estrangera de ciutadans UE a Andorra és incompatible amb el text actual de l’Acord d’associació. També és incompatible amb la modificació que va proposar Andorra a la CE, segons la qual les limitacions als ciutadans de la UE del fet que sols podrien comprar dos pisos o un habitatge plurifamiliar haurien d’aplicar-se als ciutadans andorrans… I és evident que aquestes limitacions mai serien aplicables a ciutadans andorrans i, per tant, no es podrien aplicar a ciutadans de la UE.
- El text de l’Acord d’associació és fàcilment modificable a partir d’un consens en el Comitè Mixt Andorra-UE. El text de l’Acord d’associació estableix clarament el procés que han de seguir els delegats de la UE en el Comitè mixt, en allò que discuteixen, proposen i aproven dins del Comitè Mixt. La gran pregunta que el Govern i, sobretot el Consell General, ha de respondre és quin procés hauran de seguir els delegats andorrans en el Comitè Mixt. De fet, tota modificació del text de l’Acord d’associació seria una modificació d’un tractat internacional d’un nivell que hauria de ser presa en consideració per part del Consell General. La gran pregunta és que si el poble vota -en referèndum vinculant- un Acord d’associació, quines modificacions d’aquest Acord han de ser objecte d’un referèndum de ratificació de les modificacions? En el cas que el poble no hagi de votar mai més allò que consensuïn els delegats andorrans al comitè mixt, el referèndum no seria sobre un text determinat, sinó que seria sobre un text subjecte a modificacions sota criteri del Comitè Mixt que, avui dia, seria nomenat per Govern i quedaria fora del control del Consell General i del poder sobirà del Poble. Seria un referèndum sobre donar carta blanca al Comitè Mixt que passaria a dirigir el futur d’Andorra.
