En el nostre dia a dia interactuem amb tota mena de persones i cadascuna té les seves pròpies necessitats i expectatives. Les relacions socials són complexes i és clau aprendre a posar límits.
Posar límits no vol dir defensar a capa i espasa la nostra opinió i les nostres creences, tampoc no vol dir ser sincer en tot moment sense tenir en compte els sentiments i pensaments dels altres. Posar límits vol dir fer saber a les persones què necessitem i què volem, tenint sempre en compte el que aquestes pensen i senten.
Així, posar límits és establir línies vermelles amb els altres (una mena d’Airbag) i amb nosaltres mateixos (no oblidem aquesta part!), les quals no han de ser creuades. Es tracta d’identificar situacions, accions i idees que no tolerem en els altres o en nosaltres, expressar-les i fer-les valer.
Tot i que posar límits és més fàcil dir que fer, és necessari fer-ho, ja que ens protegeix de multitud de situacions desagradables. Establir límits requereix una reflexió profunda sobre les nostres necessitats.
Per què són importants els límits? Per …
-Preservar el nostre benestar emocional (evitar dolor emocional).
-Fomentar el respecte mutu (construir interaccions sanes).
-Millorar la comunicació (evitar conflictes innecessaris).
-Construir relacions saludables (més sòlides).
-Permetre conèixer-se a un mateix (autoconeixement).
-Enfortir l’autoestima (perdre la por de mostrar-nos com som).
-Construir relacions sanes i equilibrades (eliminant desigualtats pel que fa al que cadascú aporta a la relació).
Què ens frena a l’hora de posar límits?
-Dificultat a dir no.
-Por al rebuig, al conflicte (a deteriorar una relació personal/professional).
-Prioritzar els altres (per evitar sentir-nos culpables).
-Sobre implicació i assumpció de responsabilitats alienes (fer-nos responsables de tot).
-Manca d’autoconeixement (no conèixer els nostres desitjos i allò que no volem a les nostres vides).
-Por de ser egoistes (creure que hem d’estar sempre disponibles per por que la resta pensi que només pensem en nosaltres).
-Por a la solitud (dependència emocional, excés d’exigència, preocupació pel que diran, creences errònies).
-Pensar que podem amb tot (creure que sempre hem d’arribar a tot, i aguantar-ho tot per ser persones vàlides).
Les conseqüències principals negatives de no posar límits són: baixa autoestima, no saber què volem, dependència emocional i inseguretat.
Consells per dominar l’art de posar límits:
-Autoconeixement (reflexionar i identificar els nostres desitjos, prioritats i necessitats).
-Entrenar la nostra assertivitat (comunicar els nostres desitjos de manera clara, mantenint la calma i respecte cap als altres, alliberant-nos de la pressió de l’opinió externa).
-Prioritzar-nos (fonamentant la nostra decisió amb arguments sòlids).
-Aprendre a dir ‘no’ (com a acte d’autocura).
-No permetre que altres prenguin decisions per nosaltres (evitar que altres manegin la nostra vida).
-Revisar el nostre sistema de creences (verificar-les i fer modificacions).
-Anar a poc a poc (començar per petites coses, límits no gaire desafiadors).
-Establir conseqüències (explicar-les en cas que els nostres límits no siguin respectats).
-No sentir-nos culpables (cuidar un mateix és important per mantenir relacions socials sanes).
-Envoltar-nos de persones que respectin els nostres límits (potenciant el nostre creixement personal).
-Aprendre a escoltar (comprendre els límits dels altres).
Posar límits és una habilitat molt valuosa que ens permetrà generar una comunicació clara i respectuosa sobre les nostres pròpies necessitats, enfortint les nostres relacions socials i preservant el nostre benestar social. És una carrera de fons. Sempre hi haurà persones que vulguin transgredir aquests límits, però és possible fer-ho. Així que agafem les regnes de la nostra vida!
