Recentment, vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Ruanda, un país ple d’història i resiliència, per honrar el llegat del meu estimat amic Paco, qui va morir fa uns mesos. El Dr. Paco Colomina va arribar a Ruanda fa dues dècades, impulsat per la seva passió com a cardiòleg i el seu desig de construir un petit hospital a Nemba, un poblat marcat pel dolor del genocidi. Van ser vint anys d’anades i vingudes, on va liderar la creació i capacitació de personal mèdic, deixant un impacte durador.
La dedicació i el compromís amb la cooperació internacional reflecteixen l’essència del llegat humà. El recordarem per les seves contribucions professionals, la seva humanitat i la seva ferma voluntat de millorar el món. La seva història em va portar a reflexionar sobre el concepte de llegat com a propòsit de vida, especialment en un context en què la intel·ligència artificial (IA) redefineix les nostres interaccions i treball.
La IA ha revolucionat la forma en què operem, automatitzant tasques i prenem decisions que abans requerien la intervenció humana. Aquest avenç ha generat temors sobre el desús del treball humà. No obstant això, aquesta visió és simplista. La IA és una eina poderosa, però no pot substituir el que ens fa humans: la nostra creativitat, empatia i passió.
Quan ens dediquem a activitats que ens omplen, experimentem un sentit de realització que va més enllà de qualsevol recompensa material. Aquest propòsit ens motiva a continuar endavant i a superar les nostres limitacions. En un món on la IA pot executar tasques repetitives i prendre decisions basades en dades, el treball que requereix creativitat i connexió emocional es torna encara més valuós.
La història d’en Paco és un recordatori que, malgrat els avenços tecnològics, la passió i l’empatia són fonamentals per deixar un llegat significatiu. En l’era de la IA, cal que busquem propòsits que transcendeixin la mera acumulació de riquesa o èxit personal. Necessitem replantejar les nostres prioritats i enfocaments en el treball i la vida.
És hora de repensar els nostres sistemes educatius, estructures laborals i relacions socials per centrar-nos en el propòsit i la col·laboració. Això implica trencar amb vells paradigmes que han dictat com treballem i mesurem l’èxit.
