- Foto:
Han coincidit unes grans ventades meteorològiques a la Mediterrània occidental amb una gran ventada política a Grècia, a la Mediterrània Oriental on Syriza, un partit d’esquerres ha guanyat les eleccions quasi amb majoria absoluta. A molts llocs de Catalunya el vent ha fet mal i al Pirineu no n’hem quedat al marge amb ventades de més de 100 Km/h que han aixecat coberts i han arrencat arbres. A la Seu la ventada ha estat forta i ha fet destrosses, especialment em sap greu l’avet del passeig Joan Brudieu. A Grècia la ventada política ha estat sonada i els partits polítics tradicionals, que han portat al país a un carreró sense sortida, han estat escombrats per una esquerra progressista que vol tornar la dignitat a la gent, cansada dels governs oligàrquics fidels als manaments d’austeritat dictats des de Brusel·les per la Troika, i que vol una més justa repartició de la riquesa. Com que Syriza no ha guanyat amb majoria absoluta no ho tindrà fàcil, no només per l’oposició interna sinó per la fermesa de les institucions europees contràries a les polítiques de canvi proposades pel nou govern grec, que prioritza la renegociació del deute, la lluita contra l’atur i la corrupció. He de confessar el meu desconcert per les primeres decisions preses pel flamant president grec Tsipras. M’havia fet il·lusions que el nou govern d’esquerres a Grècia eren un inici d’esperança per començar a canviar les coses a Europa i especialment a l’Europa del Sud governada fins ara per polítics satèl·lits als mandats de l’austeritat de Merkel i companyia. Per assegurar la majoria parlamentaria, a Tsripas li falten dos escons. Ha pactat amb ANEL, un partit de dretes, racista i homofobe. La veritat és que em costa d’entendre i em pregunto el per què d’aquest pacte, jo no l’entenc. En segon lloc, tot i que em sembla bé la reducció ministerial, que ha passat de 20 ministres a 10, tampoc m’ha agradat que no hi hagi cap dona al govern, solament són presents en algun viceministeri. Millor dit, no m’agrada gens ni mica, a més sabent que en aquest partit les dones hi han jugat un paper important. No n’hi ha prou en predicar la igualtat entre homes i dones, cal exercitar-la. En honor a la veritat, sí que he de dir que hi ha decisions de Tsipras positives, com ara un increment en el salari mínim i que més de 300.000 persones que viuen sota el llindar de la pobresa tornaran a tenir electricitat. El que està clar és que s’ha començat una nova etapa a Europa i que des de Grècia bufen nous vents. La qüestió és si Grècia podrà fer la necessària revolució social-econòmica, amb canvis que millorin la qualitat de vida de la seva gent i si és així si aquests canvis es podran estendre a la resta del sud d’Europa. Malgrat el meu desencís, desitjo molta sort a Tsipras, perquè la seva sort serà la de molta gent. H
Per a més informació consulti l’edició en paper.
