L’Estat Espanyol pretén controlar en temps gairebé real la facturació de tots els agents econòmics que operen a Espanya. Cal incidir, que l’Executiu té diversos objectius normatius en relació amb la facturació d’empreses i professionals, que s’han materialitzat en dues lleis diferents: la primera és la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal (Llei antifrau), i la segona, la Llei 18/2022, de Creix). Val la pena assenyalar que dos dels objectius que persegueix la Llei 11/2021 són, d’una banda, prohibir l’ús de sistemes informàtics de facturació denominats de doble ús que permetin l’ocultació de vendes i, de l’altra, sancionar amb elevades multes els desenvolupadors, distribuïdors i usuaris d’aquests programaris.
En realitat, la Llei 11/2021 és perquè el Ministeri d’Hisenda va comprovar que a Espanya hi ha sistemes informàtics de facturació que, mitjançant utilitats digitals dissenyades específicament per a l’evasió o defraudació tributària, que permeten l’ocultació de la veritable realitat econòmica i tributària dels seus usuaris, que ometen, suprimeixen i alteren dades fictícies. En aquests casos, els sistemes informàtics de facturació sovint integren mòduls o utilitats creats pels seus productors amb aquesta finalitat específica. En altres casos, els sistemes informàtics de facturació presenten vulnerabilitats que permeten, a altres persones o al mateix interessat, la incorporació d’altres programes anomenats pegats de tipus Phantomware o Zapper, entre d’altres, tendents a permetre la substitució de les dades reals de facturació per altres alterats. Aquests fets van determinar que l’Administració tributària espanyola, en línia amb les recomanacions efectuades des d’institucions internacionals com l’OCDE i la Unió Europea, mitjançant la Llei 11/2021 i el seu desenvolupament reglamentari, hagin implantat una normativa estricta i mesures de control i seguretat específiques per a la facturació de les empreses i comerços per a dificultar el frau, facilitar la seva pressió, dades que, per la seva naturalesa, són volàtils, duplicables i fàcilment manipulables de formes molt difícils de detectar. Val la pena subratllar que aquesta normativa i el seu desenvolupament reglamentari ja està en vigor, però per diversos motius s’ha ajornat l’obligatorietat per a les empreses de tenir instal·lats i en funcionament els programaris certificats pel desenvolupador del programa de facturació fins a l’1 de gener de 2026 per als contribuents de l’impost sobre societats i fins a l’1 de juliol de 2026 per a la resta dels contribuents.
Val la pena subratllar, que pel que fa a la Llei 11/2021, el seu desplegament reglamentari es va materialitzar mitjançant el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament que estableix els requisits que han d’adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i aquesta. El Reglament té com a objectiu regular la manera com els sistemes informàtics de facturació han de complir els principis legals d’integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres de facturació. A més, el Reglament vol aconseguir que totes les operacions que es realitzin es graven al sistema informàtic de manera segura, no manipulable, accessible i amb una estructura i format estàndard per facilitar la llegibilitat dels registres, l’anàlisi automatitzada i la remissió simultània a l’Administració tributària.
Una de les mesures d’aquest Reglament és obligar –a partir del 2026– totes les empreses, comerciants, autònoms i professionals a utilitzar un sistema informàtic de facturació (SIF) que no permeti amagar ingressos; és a dir, que el programari de facturació no pugui portar dos registres independents de factures –l’oficial que es presenta a Hisenda i el real (o de la caixa B) per al propietari del negoci– que facilitin la disminució fraudulenta de la facturació dels negocis i, per tant, de la tributació.
Una altra de les mesures del Reglament esmentat és que el programari de facturació porti incorporat un sistema de report digital dels registres de facturació en temps real per enviar el registre d’alta de cada factura o tiquet a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), denominat de forma poc afortunada per l’AEAT com a Verifactu. És molt possible que, en el futur a mitjà termini, Hisenda obligarà les empreses, autònoms i professionals al subministrament dels registres de facturació simultàniament amb l’emissió de les factures, de manera que en el futur tots els agents econòmics estaran obligats a fer un reporti fiscal dels registres de facturació a l’AEA i, en particular, els contribuents que no estan obligats al Suport. Cal incidir que, de moment, el reporti fiscal en temps real dels registres de facturació tindrà caràcter de voluntari per als contribuents. En un altre ordre de coses, un dels objectius de la Llei 18/2022 de creació i creixement d’empreses, va ser introduir l’article 2 bis a la Llei 56/2007, de 28 de desembre, que imposa als proveïdors de béns i serveis la facturació electrònica obligatòria a les operacions B2B. Així mateix, i de forma simultània a l’enviament de la factura electrònica al client, l’emissor de la factura haurà d’enviar una còpia idèntica en format UBL al repositori de factures de l’AEAT per tal que aquesta pugui controlar el termini de pagament efectiu de les factures. En l’actualitat estem a l’espera de la publicació al BOE del Reglament de desenvolupament de la llei esmentada. Un altre punt és que actualment s’ha produït un gran embolic normatiu provocat per la coincidència de diverses normes estatals, lleis de dret foral al País Basc i Navarra i, a més, normes de dret derivat de la Unió Europea que convergeixen en la facturació d’empreses, autònoms i professionals. A més, ha contribuït a la confusió el fet que en el futur s’obligarà els agents econòmics que facin operacions B2B a emetre i rebre factures electròniques en les operacions comercials amb altres empreses o professionals. Aquest embull normatiu ha estat agreujat per les demores injustificades i injustificables que l’Executiu manté des de fa temps en l’aprovació dels desenvolupaments reglamentaris de les lleis i en l’aprovació de les ordres ministerials necessàries per al desenvolupament i l’aplicació de les normes. En particular, és inquietant el retard del Govern a aprovar el Reglament de la factura electrònica a les operacions B2B. La pitjor confusió s’ha generat pel solapament entre el projecte de Reglament de facturació electrònica obligatòria entre empreses i professionals amb el Reglament que estableix els requisits que han d’adoptar els programes informàtics de facturació, i l’estandardització de formats dels registres de facturació, més conegut col·loquialment com a Reglament Verifactu.
Un dels dubtes més freqüents que tenen en aquest moment les empreses, autònoms i professionals és si el pròxim 1 de gener de 2026, quan totes les societats que utilitzin un sistema informàtic de facturació hagin de complir amb el Reglament que estableix els requisits dels programes informàtics d’emissió de factures, és a dir, que els seus programaris de facturació els poden arribar degudament certificats pel desenvolupador, 50.000 euros, també han d’enviar el registre d’alta de cada factura o tiquet que emetin a l’AEAT; dit altrament, el que es coneix com a sistema Veri*factu.
La resposta a aquest dubte és que els empresaris, comerciants i professionals no estaran obligats a enviar de manera automàtica tots els registres d’alta de les seves factures i tiquets a AEAT, sinó que n’hi haurà prou que l’emissor de les factures tingui un sistema de facturació que compleixin els requisits i que, en cas de requeriment de l’Agència Tributària, puguin connectar-s’hi per enviar les dades. No obstant això, els expedidors de factures que voluntàriament vulguin compartir els registres de facturació amb l’AEAT podran beneficiar-se de certs avantatges fiscals.
Pel que fa a la futura obligació que empreses, autònoms i professionals facturin de forma electrònica quan els compradors siguin empreses o professionals –obligació que emana de la Llei 18/2022 de creació i creixement d’empreses–, de moment es manté congelada l’aplicació de la norma, ja que és necessària l’aprovació del seu desenvolupament reglamentari i posteriorment de l’ordre ministerial que desenvoluparà. La previsió és que la factura electrònica B2B sigui obligatòria a partir del 2027.
