En aquesta ocasió, i per primera vegada, us parlaré exclusivament sobre la cuina cretenca que vaig tastar durant el meu viatge a l’illa. El motiu? Que em va agradar molt, que mai vaig haver d’enviar un plat enrere perquè la carn no ve ben feta com em passa a gairebé tots llocs i perquè mai em va arribar un plat calent fred a taula. Una meravella!
La cuina cretenca no es caracteritza per ser massa sofisticada, creativa o per utilitzar ingredients rebuscats. Per contra, les herbes silvestres i les verdures constitueixen la base de la major part dels seus plats, en els quals l’oli d’oliva és usat en abundància. La dieta d’aquesta illa està, per tant, considerada una de les més saludables del planeta i els cretencs estan convençuts que és la clau de la seva bona salut i de la seva longevitat.
Per començar amb l’aperitiu (meze) no deixis de tastar les olives cretenques; els picants; l’oli d’oliva; les crestes de formatge (tiropitas) o de formatge feta i espinacs, i el pa torrat sol o amb diferents ingredients: tomàquet i formatge, all i julivert, mantega, pernil… Però sobretot no deixis de tastar la salsa tzatziki. Es tracta d’una salsa tradicional grega elaborada amb iogurt grec, cogombre, all, sal, oli d’oliva, vinagre de vi negre o llimona i anet. De vegades, hi afegeixen una mica de pebre negre mòlt i te la donen una mica picanteta, com a mi m’agrada més.
Pots continuar amb una amanida grega, però amb un toc cretenc. En aquestes amanides el formatge feta se substitueix pel graviera, un formatge groc dur, o pel myzithra, un formatge blanc cremós, dues especialitats cretenques que solen acompanyar les cèlebres amanides gregues de tomàquet, cogombre, pebrot i ceba. A més, van acompanyades per un tros de pa torrat. Us asseguro que si us mengeu una sencera ja no podreu menjar més perquè són enormes. Molt millor és el fet de compartir-les.
De segon, per exemple, entre altres plats, jo vaig decidir tastar uns caragols a la cretenca, ja que m’agraden molt els caragols. Me’ls van presentar cuits amb una salsa de farina, oli d’oliva i vi blanc. Una altra proposta que està molt rica i que va venir amb la carn feta tal com la vaig demanar és la graellada per a dos. Porta botifarra, pollastre, xai, porc i hamburguesa de vedella, acompanyades de patates fregides i una salsa d’all per tirar-hi per sobre.
També estaven molt bones les carns estofades: conill, porc, xai, etc.; el (stifat) fet a la moda cretenca; el pop a la brasa, la mousaka… Però ja he d’anar deixant-ho perquè no em queda gaire espai. I per a les postres, una bona elecció és la blakaba elaborada amb mel, farigola i oli d’oliva.
Per acabar, et serveixen un licor tradicional anomenat raki servit en una ampolla petita anomenada “karafaki” i els seus corresponents gotets. Es tracta d’un licor de 37,5 graus només apte per a valents que s’obté de la destil·lació de raïms premsats acompanyat d’algun dolç. Altra opció més fluixeta es un xarrupet d’Ouzo, que és un licor dolç anisat.
