Des de fa temps la Comissió Europea busca establir l’adopció obligatòria de la facturació electrònica a les operacions comercials B2B a la Unió Europea. La factura electrònica suposa un pas endavant en la transformació digital de les empreses europees. Per tant, és essencial entendre què és una factura electrònica si es vol complir la nova normativa, que s’acabarà aplicant a totes les empreses europees. Cal destacar que la norma comunitària considera que hi ha dos tipus de factures electròniques. El primer, les factures electròniques en format estructurat que ja estan codificades per automatitzar-ne el tractament pels sistemes informàtics; aquestes factures solen emetre’s en format XML. I, el segon, les factures electròniques en format no estructurat, que són factures que cal processar manualment; per exemple, una factura emesa en un document PDF. Tot i que ens referim al PDF com a factura electrònica, aquest format ja no es considera per Brussel·les una veritable factura electrònica segons la nova normativa que s’està adoptant actualment.
Com a fita en la implantació de la factura electrònica a la UE, a la reunió de l’ECOFIN del 5 de novembre de 2024, el Consell Europeu es va aprovar el paquet de mesures per dur a terme el projecte europeu anomenat VAT in the Digital Age (l’IVA a l’era digital), més conegut pel seu acrònim, ViDA, que entre els seus objectius hi ha l’adopció de la facturació electrònica per part de les empreses de la UE. La iniciativa ViDA de Brussel·les té com a objectiu modernitzar el sistema de l’IVA a Europa, ja que aquest tribut és la font d’ingressos fiscals més important per a tots els estats membres, perquè representa el 12% del pressupost de la UE. La normativa actual de l’IVA ha quedat obsoleta i no permet un control fiscal eficaç. L’heterogeneïtat de les mesures vigents a cada estat membre dificulta el compliment de les normes fiscals. Aquesta situació facilita el frau fiscal i genera elevats costos administratius, fet que suposa una gran pèrdua per a les finances públiques. L’informe 2022 sobre la bretxa de l’IVA de la Comissió Europea indica que el 2020 es van perdre uns 93 bilions d’ingressos, una quarta part dels quals a causa de les transaccions transfrontereres.
El calendari d’aplicació del projecte europeu ViDA preveu canvis graduals, amb l’adopció de les primeres mesures a partir del 2025. El projecte VIDA pretén aconseguir el 2035 la plena harmonització dels sistemes nacionals de facturació electrònica amb la normativa de la UE. Aquest calendari és el punt de partida d’un sistema d’IVA normalitzat i la factura electrònica obligatòria en les operacions comercials B2B. La facturació electrònica esdevindrà la nova norma per a les transaccions intracomunitàries. Les mesures principals comprenen, en primer lloc, la supressió del principi d’aprovació de la Comissió Europea per a qüestions relacionades amb la facturació electrònica nacional.
En segon lloc, l’ampliació del One Stop Shop scheme, OSS (sistema de finestreta única), que consisteix en un registre únic de l’IVA que permetrà a les empreses gestionar les seves obligacions fiscals a tota la UE utilitzant un registre únic fiscal de les empreses que operen a diversos països. També reduirà la burocràcia i els costos associats al compliment de la normativa fiscal en diferents jurisdiccions. Reporting Requirement (DRR), és a dir, els requisits de declaració electrònica basats en la facturació electrònica per a les transaccions intracomunitàries, mesures que promouen la implantació de la facturació electrònica i la creació de sistemes d’informació electrònica per facilitar l’intercanvi d’informació fiscal entre els països de la UE L’objectiu és estandarditzar els processos de facturació electrònica a tots els estats membres, cosa que redundarà en una major transparència, una major eficiència i una reducció del frau fiscal. I, en quart lloc, habilitar la VAT Information Exchange System (VIES) com a base gestionada per la Comissió Europea que permeti l’intercanvi de dades i informació fiscal entre els estats membres de la Unió Europea i que pugui acceptar la notificació digital de les transaccions intracomunitàries a partir del juliol del 2030.
A l’Estat espanyol la facturació electrònica B2B està implantada per la Llei 18/2022, del 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses (més coneguda com a Llei Crea i Creix). El preàmbul d’aquesta llei afirma que la promoció de l’ús de la factura electrònica en operacions entre empresaris i professionals és una mesura per digitalitzar les relacions empresarials, reduir costos de transacció i facilitar la transparència al trànsit mercantil. A més, el preàmbul exposa que la factura electrònica constitueix una mesura clau perquè l’Administració competent pugui aturar de manera eficaç la morositat en les operacions comercials, sempre que tingui informació fiable sobre els terminis de pagament interempresarials; per això, la factura electrònica és un instrument que facilita l’accés a la informació sobre els terminis de pagament efectius entre empreses.
Per consegüent, aquesta llei té entre les principals mesures la reducció de la morositat interempresarial; és a dir, el control administratiu del compliment dels terminis de pagament contractuals o legals que estableix la Llei 3/2004, del 29 de desembre. Aquesta supervisió per part de l’Administració s’aconseguirà mitjançant l’article 12 de la Llei Crea i Creix que modifica la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, en particular gràcies al seu nou article 2 bis, el tenir literal del qual és el següent: «Article 2 bis. Factura electrònica al sector privat. Als efectes del que disposa aquesta llei: Tots els empresaris i professionals han d’expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empresaris i professionals. El destinatari i l’emissor de les factures electròniques hauran de proporcionar informació sobre els estats de la factura». Cal assenyalar que la Llei Crea i Creix ja va entrar en vigor a excepció de l’article 12, relatiu a la facturació electrònica entre empresaris i professionals, que produirà efectes, per als empresaris i professionals la facturació anual dels quals sigui superior a vuit milions d’euros, a l’any d’aprovar-se el desplegament reglamentari. I per a la resta dels empresaris i professionals, aquest article produirà efectes al cap de dos anys d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari. El termini per aprovar aquest desenvolupament reglamentari era de sis mesos a comptar de la publicació al BOE de la Llei Crea i Creix, cosa que va succeir el 29 de setembre de 2022; de manera que els sis mesos van transcórrer el 29 de març del 2023; per tant, la publicació del reglament acumula actualment més de 21 mesos de retard.
En conseqüència, encara estem esperant l’aprovació a través d’un reial decret d’un Reglament que estengui l’obligació d’expedir i remetre factura electrònica a totes les relacions comercials entre empreses i autònoms, encara que des del 15 de juny de 2023 està publicat l’esborrany del Reial decret redactat pels ministeris d’Afers Econòmics i Transformació Digital i d’Hisenda i Funció Pública. L’esborrany consta d’onze articles, una disposició addicional i tres disposicions finals i determina els requisits tècnics i d’informació a incloure en la factura electrònica a efectes de verificar la data de pagament i obtenir els períodes mitjans de pagament, els requisits d’interoperabilitat mínima entre els prestadors de solucions tecnològiques de factures electròniques, i els requisits de seguretat, control i estandardització dels dispositius i sistemes informàtics que generin els documents.
A més, la Llei Crea i Creix busca impulsar la transparència pel que fa als períodes de pagament de les operacions comercials. Per això, la seva disposició final sisena disposa que el Govern crearà i regularà l’Observatori Estatal de la Morositat Privada. L’Observatori Estatal de la Morositat Privada és una iniciativa clau creada per analitzar, supervisar i combatre els efectes dels retards en els pagaments entre empreses i particulars a l’àmbit privat. Aquesta entitat respon a la necessitat d’oferir solucions concretes davant de la problemàtica de la morositat, que suposa una barrera significativa per a la competitivitat i l’estabilitat del teixit empresarial espanyol. L’Observatori farà el seguiment de l’evolució de la morositat en les operacions comercials i, en particular, serà l’encarregat de publicar un llistat d’empreses que hagin incomplert els terminis de pagament d’acord amb la Llei 3/2004, de 29 de desembre, quan hi concorrin determinades circumstàncies que preveu la norma. Val la pena assenyalar que el BOE de l’1 de maig del 2024 va publicar el Reial decret 439/2024, de 30 d’abril pel qual es crea i regula l’Observatori Estatal de la Morositat Privada.
