La reubicació forçosa de les pintures romàniques de Santa Coloma ha tornat a posar en evidència la necessitat de comptar amb un equipament amb la capacitat d’allotjar un Museu Nacional.
L’any 2009, després d’una legislatura de projectes arquitectònics megalòmans i buits de contingut, el govern socialdemòcrata, amb un projecte clar de replantejament i activació de la dinàmica cultural d’Andorra, va posar damunt la taula la necessitat de recuperar el debat i crear la complicitat necessària per analitzar una idea i un projecte de país: Andorra i el seu Museu Nacional.
Durant quatre mesos va tenir lloc un extraordinari treball amb la implicació i la participació d’experts en arquitectura i paisatge, educació, museologia, patrimoni cultural, turisme i sociologia, representants de l’Administració local i de les organitzacions ICOM Andorra (Consell Internacionals dels Museus) i ICOMOS Andorra (Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics).
El resultat del treball es va traduir en la definició d’un Museu Nacional com a espai de representació nacional que possibilités el coneixement i la difusió de la història i la cultura d’Andorra, esdevingués un recurs de creació i coneixement, operés com a mecanismes per vertebrar els museus i infraestructures existents (públiques i privades) i d’integració amb el territori, plasmant la relació entre l’home i l’entorn. En la darrera legislatura, aquesta proposta –entre altres– va quedar en un calaix. En aquell treball, la ubicació de les pintures de Santa Coloma també estava damunt la taula i es va comptar amb l’únic equipament de què es disposava: l’antiga caserna de Bombers.
En aquest context, convé recordar que el Ministeri titular de la Cultura va preveure, el 2010 i el 2011, 571.557,80 euros per fer front a les despeses derivades de l’adequació de la planta baixa d’aquest espai per a la ubicació definitiva de les pintures de Santa Coloma. Cal recordar, també, que l’aliança pel bloqueig (Coalició Reformista i ApC) no va deixar prosperar l’aprovació dels projectes de pressupost, ni la demanda posterior de crèdit extraordinari, fet que va condemnar les pintures a romandre enclaustrades en un contenidor a la sala d’exposicions del Govern ja que, per raons de seguretat i de conservació, era i és l’únic espai a Andorra que permet acollir els diversos mòduls d’aquestes pintures murals.
Confiem que la nova responsable de Cultura reprengui i desenvolupi el treball de debat i reflexió que vam promoure mitjançant la Taula del Museu Nacional i treballi per concebre un equipament actiu, d’estudi, conservació i difusió que ens ha d’ajudar a interpretar el passat, però, sobretot, per construir el futur.
Per respecte al nostre patrimoni, cal desenvolupar espais de convivència, d’intercanvi i de creació on dibuixar noves maneres de conèixer-nos, de relacionar-nos i, en definitiva, de fer CULTURA.
