Mai es va pensar que la Corona era insubmergible. La seva fragilitat es coneix pels seus orígens. No té compartiments estancs en la seva estructura. Cada moviment del Rei i la seva família hauria de ser un rebló en la seva línia de flotació: fan falta tots i tot i així res és insubmergible. I fa temps que la Corona xoca amb tots els icebergs que troba. La via d’aigua augura l’enfonsament sense termini fix. El buit té una atracció irresistible. Es pot fer equilibri en una vorada però no en una lleixa a 500 metres. La mateixa superfície de suport, segons l’alçada, augura la patacada. I Espanya, i la Monarquia, estan en suspens. Aquesta setmana ha estat demolidora per a la imatge d’Espanya al món i la premsa internacional s’ha fet ressò. La popularitat de Rajoy està sota mínims i els espanyols li han retirat la seva confiança. El PP, en poc més de cent dies, ha perdut més de sis punts en intenció de vot. És ben cert que el PSOE no es recupera. Els mercats, l’FMI i les institucions europees desconfien de Rajoy. I, per rematar el diagnòstic, el Rei s’escapa a caçar sense que se sàpiga del seu parador fins que li va esclatar el maluc en un campament de caça. D’elefants, ni més ni menys. En un llunyà país de l’Àfrica. El despropòsit es remata amb el coneixement de profundes fractures en el si de la família reial. ¿Tan preocupat està el rei pels problemes d’Espanya que es relaxa disparant a una de les espècies més protegides del món? Les xarxes bullen d’indignació davant la falta d’exemplaritat del Rei i la seva família. ¿Pot sobreviure la Corona a aquest exercici continuat d’imprudència? La crisi abasta tots els sectors de la vida pública. Pobresa, inseguretat jurídica per conservar la feina. Caiguda lliure dels mercats i un profund pessimisme envoltant. No trobo receptes per frenar aquest enfonsament. Potser la catarsi exigeixi buscar les restes del naufragi a cinc milles de profunditat. Perquè la vida espanyola pugui ser navegable de nou. El lideratge exigeix ??exemplaritat perquè l’eficàcia exigible tingui crèdit. No és moment per tirar la tovallola sinó per empènyer del carro. Però el que cal arrossegar és tan pesat que ningú es pot fer el ronsa. Els executius de l’IBEX no es tallen un pèl en les seves retribucions. Els cotxes de luxe segueixen batent rècords de vendes. La corrupció deixa una empremta inesborrable. I el Rei caça elefants. O es posen tots les piles o l’esclat social serà imparable. La ira dels pobles, quan es deslliga, mai se sap a on conduirà. I la caldera del vaixell està a punt d’esclatar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
