La Comissió Europea per la Democràcia pel Dret (Comissió de Venècia, en andanant CV) que pertany al Consell d’Europa, organisme internacional al qual està adherida Andorra, va adoptar en la 138a sessió plenària celebrada el 15-16 de març de 2024, una instrucció o informe sobre les exigències en matèria de l’estat de dret relatiu a les amnisties i en particular sobre una consulta particular del Parlament Espanyol sobre la llei d’amnistia per la normalització institucional, política i social de Catalunya. No entraré a comentar sobre aquesta llei particular, sinó, i a grans trets, els fonaments legals sobre l’amnistia en els ordenaments jurídics dels Estats en general que fa menció aquest informe, amb relació als requisits de l’estat de dret que deu complir aquesta institució.
Amb primer lloc, la CV fa una anàlisi comparativa de les disposicions constitucionals i legislatius vigents en matèria d’amnistia en 64 dels estats membres -no inclou Andorra- i conclou que tots els sistemes jurídics preveuen instruments de remissió de la pena, en particular de la pena penal, sigui general o individual, condicional o incondicional que, tradicionalment aquest poder de clemència -gràcia- es considerava una prerrogativa del sobirà i que les dues formes principals de mides de clemència -gràcia- en els estats membres del Consell d’Europa són “l’amnistia” i l’indult”. I amb relació a l’amnistia diu que implica una exempció de l’aplicació de les disposicions penals vigents sobre la base de criteris substantius abstractes. Elimina (totalment o parcialment) la responsabilitat penal dels autors -al que pressuposa la comissió del delicte-. Alguns actes es consideren, en retrospectiva, no punibles. El que ha passat no té conseqüències penals. S’arxiven els procediments iniciats o no es posen en marxa nous procediments. Les condemnes s’anul·len i les penes no s’executen o se suspèn la seva execució.
L’amnistia s’aplica, en principi, a tots els autors, coneguts o desconeguts, del delicte que puguin acollir-se. A continuació fa una relació dels països en què la Constitució està prevista explícitament -i el que subscriu afegeix Andorra que recull el dret de gràcia-, dos països (Canadà i Regne Unit) que consideren l’amnistia permissible per l’ús i costum, i altres que la constitució preveu els indults però no les amnisties (entre altres, Espanya). En absència de disposicions constitucionals sobre l’amnistia, alguns països la consideren acceptable i l’han previst en ocasions específiques, o han reconegut l’admissibilitat en la seva legislació (Alemanya, Bèlgica, etc.). La legislació general sobre amnistia -generalment disposicions del Codi Penal o de procediment penal- està en vigor en alguns països (Suïssa, San Marino, etc.).
Amb segon lloc, fa referència a la competència per concedir amnistia i diu que, generalment, correspon al poder legislatiu i cita alguns països (Àustria, Bèlgica, França Itàlia, etc.), i altres països que, de forma minoritària, l’amnistia correspon al poder executiu (Canadà, Eslovàquia, Estat Units, etc.), i fa una menció especial a Mònaco que el dret d’exercir l’amnistia correspon al Príncep, després de consultar al Consell de la Corona, és a dir, molt semblant al dret de gràcia que la Constitució atorga el seu exercici als Coprínceps conjuntament (art. 46.1.a).
En tercer lloc, la CV analitza els requisits de l’amnistia en un estat de dret afirmant que a l’ideal hauria de ser que les amnisties estiguessin subjectes a l’aprovació del poder legislatiu amb un quòrum reforçat, però no descarta que la decisió sobre aquesta l’ostenti per exemple el Cap d’Estat, sempre que siguin conformes a la Constitució i sota el control, si escau, del Tribunal Constitucional.
En quart lloc, estableix els límits amb quan als delictes que puguin ser amnistiats (Crims internacionals greus, violacions greus de drets humans, autoamnisties, etc.), sense perjudici de la doctrina del TJEU. Establint que les amnisties solen estar motivades per raons de reconciliació social i política, i té l’efecte d’anul·lar o impedir decisions i procediments judicials.
Finalment, exposa el requisit de l’estat de dret per les amnisties: Legalitat; Deuen ser conformes a la Constitució. Respecte al dret internacional; Seguretat jurídica i previsibilitat de les lleis; Igualtat davant la llei: El poder judicial és el que pot decidir les persones que compleixen els criteris generals per l’aplicació de l’amnistia.
Exposat el criteri de la CV que dona plena legalitat dintre dels ordenaments jurídics la prerrogativa de gràcia tan materialitzada per la via de l’amnistia com a la via de l’indult dintre de l’àmbit i límits abans exposats, la seva aplicació dintre de l’ordenament jurídic andorrà es pot fer efectiva mitjançant el procediment regulat a l’article 239 del Codi de Procediment Penal, ara bé, mitjançant una reforma legislativa d’aquest precepte i del Títol desè, el legislador podria incloure explícitament l’amnistia, encara que implícitament ja la recull, amb una modificació que podria ser: “Títol desè. De l’indult i l’amnistia. Capítol únic. Disposició general. Article 239: Salvaguardada la facultat dels coprínceps establerta a l’article 46.1.a) de la Constitució, els coprínceps poden transmetre al Consell Superior de la Justícia les sol·licituds d’indults que els hi són adreçades. El Consell Superior de la Justícia les sotmet a l’informe del president del Tribunal Superior de Justícia i del fiscal general i, en el termini màxim de trenta dies, les actuacions són elevades als coprínceps; la resolució que recaigui és notificada pel Consell Superior de la Justícia als interessats.
També salvaguardada l’anterior facultat, els coprínceps transmetran al Consell General les sol·licituds d’amnistia que els hi són adreçades que, previ informe del Consell Superior de Justícia i del Govern per termini de trenta dies. Rebuts als informes, la Sindicatura redactarà un informe i el síndic general convocarà el Ple del Consell General dintre dels trenta dies següents amb l’ordre del dia d’examen, deliberació i aprovació, si escau, de la sol·licitud d’amnistia rebuda dels Coprínceps.
L’aprovació de l’informe elaborat per la Sindicatura es farà per votació pública oral per crida i requerirà el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell General. Tant en el cas de l’aprovació, o no, de l’informe es remetrà, dintre dels deu dies següents als Coprínceps, junt amb els informes del Consell Superior de la Justícia i del Govern. Rebudes les actuacions, els Coprínceps, dintre dels quinze dies posteriors, comunicaran la seva decisió al Govern que en el cas que s’atorgui l’amnistia es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra”.
