Motiu d’intriga, de literatura, de la creació paral·lela és el fals, el fake, l’engany que en ciència i en art donen lloc a motius magnífics sobre la descoberta d’espècies d’animals noves, totalment inversemblants, d’allò que es buscava en un temps, el pas del mico a l’ésser humà –aquell eslabón perdido que serà inexistent, però tothom en coneix algun exemplar. De les obres dels millors pintors se’n han fet còpies i fins i tot de noves, en un joc entre el que és veritat i el que no és, entre el que creiem i el que pot ser demostrable de manera objectiva.
Si l’interès per figurar en el món científic, o simplement per manipular-lo, o per fer negocis en el mercat de l’art han esperonat la producció de falsos, l’expansió del turisme en qüestió de dècades ha servit per generar altres mercats. D’aquests mercats, un dels més espectaculars és la formació d’escenaris ficticis, unida al turisme de masses. Les ciutats es transformen. Els seus centres històrics exposen un altre comerç, ben lluny del destinat a subvenir a les necessitats locals i distribuir la producció local. Un percentatge elevadíssim de vianants i estadants són forans. Visiten i alimenten la dinàmica vital. Això ho han fet de tal manera que la convivència entre propis i forans no existeix per la senzilla raó que el propi ja no hi és. Se’n han anat.
Esforçats, sols o en grup, els forans ocupen els espais que els havia de descobrir com era la gent local i que ara els ofereix una estranya barreja entre gustos de fora, força variats, i una suposa tipicitat per no trencar l’encant del viatge. És l’escenari fals, però verídic. Fals perquè ja no és cert el que s’explica. Les descripcions es refereixen a costums locals que ja fa dies que no es porten a la pràctica. Però l’escenari també és verídic, respon a una nova realitat amb un canvi de paisanatge i a un ideari que reposa en un passat testimoniat per les formes arquitectòniques. L’escenari, en fi, està obert a tots els falsos, a les imitacions, a les còpies. La ciutat és oberta i absorbeix tothom. Avui, la ciutat és arreu, fins i tot a l’alta muntanya i ara que s‘acosta l’hivern ho tornarem a comprovar. H
Historiadora
Per a més informació consulti l’edició en paper.
