L’aprenentatge basat en el joc és, en essència, aprendre jugant. Aquest enfocament pedagògic durant la primera infància estimula el desenvolupament físic, social, emocional i cognitiu. El joc millora l’estructura del cervell i afavoreix la funció executiva, cosa que permet als nens perseguir objectius i incrementar-ne la capacitat de concentrar-se. De manera que cal ressaltar la gran importància que els pares, mares i altres cuidadors juguin amb els nens per promoure’n el desenvolupament.
Malauradament, en molts entorns s’ha anat perdent la percepció del joc com a eina educativa. Encara hi ha qui el considera una pèrdua de temps o una activitat merament recreativa, reservada només als moments de lleure. Aquesta visió és molt reduccionista i contradiu tot el que avui sabem sobre el desenvolupament infantil. El joc no és mai el contrari de l’aprenentatge. El joc és la seva primera forma, el seu llenguatge natural.
Quan un infant està construint amb blocs, també està aprenent nocions bàsiques de física, de simetria i d’equilibri. Quan juga a fer de metge, de botiguer o d’explorador, desenvolupa habilitats socials, lingüístiques i creatives. Quan discuteix amb un altre nen per veure qui pot jugar primer o fer servir una joguina, i aconsegueix trobar una solució, està entrenant la resolució de conflictes i la negociació. Jugar és, en realitat, una manera d’entendre el món i d’assajar com viure-hi.
És fonamental que tant les famílies com els professionals de l’educació respectin i protegeixin sempre aquests espais de joc. La pressió per assolir objectius escolars cada cop més aviat, l’excés d’activitats dirigides i l’ús prematur de dispositius electrònics són algunes de les amenaces actuals. Hem d’evitar reemplaçar el joc lliure —quan l’infant juga pel seu compte, sense normes fixes— per aplicacions educatives o activitats massa rígides, perquè això limita la seva imaginació i la capacitat de prendre iniciatives.
Els infants necessiten temps per jugar, però també presència. Jugar amb ells, des del respecte i la curiositat, sense dirigir ni jutjar, és una forma poderosa de vincular-se i de fomentar el seu benestar emocional. Quan un adult es posa al nivell del nen i entra en el seu món simbòlic, li transmet un missatge clar: “El que t’interessa és important, tu ets important”.
En definitiva, cal reivindicar el dret al joc com una necessitat vital i com un pilar fonamental de l’educació. En un món cada cop més accelerat i exigent, el joc ofereix als infants un espai segur per ser, per provar, per equivocar-se i per créixer. Educar des del joc és, també, un acte de confiança en les seves capacitats.
