Sembla poc justificable que, en el tram final de la legislatura, al Govern de DA se li acumuli la feina que no ha aconseguit fer en tres anys i tingui ara pressa per aprovar moltes de les lleis que es van prometre a l’inici del mandat. De fet, algunes veus ja s’han avançat i han anunciat que algunes d’aquestes lleis quedaran al calaix, ja que n’hi ha d’altres que tenen prioritat absoluta.
Es fa difícil de creure que tot plegat sigui resultat de la simple casualitat. Fins i tot, hom pot pensar que això respon a una estratègia curosament estudiada amb finalitats eminentment electoralistes. Entrar la llei de pressupostos a tràmit parlamentari suposarà l’aturada de qualsevol altra llei. Amb aquesta realitat i amb l’excusa d’haver d’entrar altres lleis molt més prioritàries, quedaran enterrades en l’oblit, o si més no per a una hipotètica propera legislatura, moltes lleis que al seu dia van ser promeses electorals de DA.
Una d’aquestes lleis és la del joc. Ja fa massa temps que aquesta polèmica llei apareix periòdicament als mitjans de comunicació. Paradoxalment, un dels grans protagonistes que van obstaculitzar-ne l’aprovació fa gairebé una dècada va ser Toni Martí, el mateix que durant aquesta legislatura ha convertit la llei en una de les indispensables. El cap de Govern, però, mai no ha negat que abans s’hi oposés i ha manifestat que les condicions i l’entorn han canviat radicalment, i el que aparentment abans era del tot impossible ara és tota una necessitat.
En aquest sentit, temps enrere, amb la intenció de fer tots els estudis previs que permetessin dissenyar una llei que s’adaptés a les peculiaritats del nostre país, va ser creada l’Oficina del Joc, amb Toni Riberaygua al capdavant. La trista realitat, però, és que tres anys més tard el ministre ha dimitit, això sí, anunciant que la llei ja està preparada per entrar a tràmit parlamentari. El fet que durant els darrers exercicis aquesta Oficina del Joc s’hagi dotat de personal i de recursos pressupostaris sembla haver servit de ben poc, ja que ha transcendit que segurament la llei, que està del tot enllestida, no es podrà aprovar perquè hi ha temes més importants i prioritaris. Tenim davant nostre, per tant, un altre bon exemple d’inoperativitat governamental. El Govern amb el suport més majoritari de la història del Consell s’amaga darrere les presses d’última hora per no aprovar lleis que eren part fonamental del seu programa electoral. Li quedarà prou credibilitat per a una propera legislatura?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
