Quan tenia temps, en temps d’universitat, un dels exercicis interessants llegint els diaris, era analitzar les fotografies que acompanyen les notícies, encerclant les imatges per focalitzar els aspectes que donaven un particular enfoc a la notícia; doncs el fotògraf també té la capacitat de reforçar la línia editorial i donar un sentit específic a la notícia. Aquesta setmana, una de les notícies del 13è Fòrum de l’Empresa Familiar «I ara, què ve?». L’habilitat d’uns dels fotògrafs va ser captar el cap de Govern en el moment que feia el seu discurs, el qual tapava l’emblema del Fòrum, però no la frase: «I ara, qui ve?» Diuen que fa quatre anys es va fer una elecció anònima per saber qui seria el candidat de DA, cosa que ara torna a ser objecte de deliberació. Resulten comprensibles aquestes reflexions sobre el lideratge del partit, i el cert és que és una qüestió de militància interna, que de forma més o menys directa, els partits tenen estipulada, perquè el control intern d’un partit és condició necessària per una bona organització. Però amb aquesta manera de procedir típica dels manuals dels partits polítics, es veten les opcions dels ciutadans, doncs no tenen veu ni vot en la confecció de les llistes que conformen els partits polítics internament. M’agradaria que algun dia es modifiqués la nostra llei electoral i que els ciutadans poguéssim votar en llistes obertes, escollint representants de diferents formacions. D’aquesta manera, entre tots, i no entre uns quants, podríem decidir, «ara qui ve?», i junts decidir, «i ara, què ve»?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
