Ja diu la meva tia Pascualina que el que no té res a fer amb el cul caça mosques, així que els del PP, que caminen aquests dies encantadíssims d’haver-se conegut, i cada vegada que passen per davant d’un mirall li pregunten si algú té més vots que ells, es plantegen com a gran debat ideològic si han de declarar que la seva ideologia es basa en el «humanisme cristià» o al «humanisme occidental». No és el sexe dels àngels, però com bizantinisme no han pogut triar res millor. És probable que aparegui una tercera via que aporti el suggeriment de «l’humanisme hel·lè i cristià», encara que tal com va ara la pobra Grècia és molt probable que citis als hel·lens i s’armi una guerra de troia dialèctica.
La preclara ment que advoca per «l’humanisme occidental» no fica la pota, i m’imagino que es tracta d’un gest de complicitat als jueus, aquests sentinelles d’Occident que seran els únics amb valor suficient per salvar Europa de que l’Iran tingui armes nuclear , i, això, sense que s’hagi de reunir l’OTAN, el Consell de Seguretat de l’ONU i la comunitat fallera corresponent.
Perquè, a Occident, a més dels jueus, anteriors a Crist, tota la resta és cristià, des dels metodistes als catòlics, des dels protestants als ortodoxes, des dels anglicans als calvinistes, tots són cristians, però també és humanista la Il·lustració, el Renaixement, fins i tot la Revolució Francesa.
Naturalment, en plantejar aquesta greu qüestió, m’imagino que els dirigents del PP pensen que els seus votants s’aixequen cada matí amb l’obsessiva preocupació de si ha de denominar-se humanisme cristià o humanisme occidental. Al meu barri no es parla de res més i fins i tot, quan al bar posen un partit de futbol, la gent no fa ni cas i es posen a parlar sobre l’humanisme del PP, que és que t’arriba a fer mal el cap.
Ja advertia Oscar Wilde que és més fàcil aixecar-se d’un fracàs que refer-se d’un èxit. És probable que el d’Andalusia sigui el pòrtic per a un poder com mai va tenir cap força política. Però abans de que se’ls aixequí massa el mentó, a més de no haver donat les gràcies a molts que s’ho mereixen, haurien de pensar que res és etern. Dit sigui dins de l’humanisme cristià i occidental.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
