El meu amor pel sector de l’hostaleria té bases sòlides i sinceres. Durant tota la meva viva m’he alimentat gràcies a activitats comercials i professionals relacionades en bona part en aquesta activitat humana que es remunta en la nit dels temps. Per això, avui, jubilat i amb la dignitat que confereix aquesta condició, puc dir sense hipocresies com se m’alegra l’ànima quan surto al carrer i sento els brogit de les terrasses, observo l’arribada dels viatgers i escolto la fressa dels furgons i furgonetes descarregant mercaderies de tot tipus. Que no quedi, doncs, cap dubte de les meves millors intencions cap aquest sector al qual, sense embuts hiperbòlics, li dec la meva vida. A més, la meva mare, venia d’una família hotelera de Cardona que va acabar establint-se a la Seu en un bon hotel dissenyat pel gran arquitecte lleidatà Joan Bergós.
Sembla que, a poc a poc i amb prudència, es blega la corba de contaminacions pandèmiques i es contempla una propera normalitat que es traduirà en un futur pletòric d’activitat per als establiments de restauració i acolliment. Sempre ens posem pesats amb les lliçons de la Covid i el que ens en quedarà com a herència. I entre altres actius, aquí i ara, voldria destacar determinades mesures higièniques referides als establiments oberts al públic. Els lavabos sempre han estat per a mi la pedra de toc d’un establiment, una garantia del seu bon funcionament i del nivell d’atenció que l’empresa ostenta vers les condicions sanitàries. Els lavabos, els serveis, els tocadors, els wàters… formen part de l’ànima d’un bon establiment de restauració. I atenció, que quan dic això tinc en compte els condicionaments físics limitadors de molts locals, especialment els més antics, que impedeixen, malgrat les millors voluntats, de disposar del nombre d’unitats sanitàries mínimament necessàries per impedir la promiscuïtat indesitjada dels efectes de les aigües majors i menors.
D’aquestes problemàtiques herències de la Covid, amb tots els saldos negatius que vulgueu, ens ha de quedar una sensibilitat minuciosa per aquests temes; no cal dir que pels projectes nous tots aquests temes higiènics i sanitaris han de tenir un lloc principal, tant com els d’accessibilitat o els gastronòmics. Com a norma, i en la meva opinió i per a tot tipus de locals, vells i nous, caldria l’obligació del manteniment permanent de les tasses dels wàters en estat de revista, de la continuïtat de l’existència del paper higiènic, del sabó líquid per a les mans, del gel sanitari i del paper per a eixugar les mans acompanyat o no per una bona màquina d’aire calent. També advoco per una maquineta expulsora d’aroma desodorant cada x minuts. Entonem l’adéu definitiu a les tovalloles de roba, grans contenidores de tots els virus imaginables i sobretot, tenint en compte que les mans netes hauran de tocar els poms de les portes de sortida, situem en una posella un bon gel sanitari exterior… i cap a taula, a menjar bé, amb les mans ben polides…
Amic lector, desitjo haver estat útil amb el que he exposat. Amic lector, si ets empresari d’hostaleria espero que el pressupost corresponent als serveis que he enumerat per als sanitaris no et sembli fora mida, i que si, com desitjo, el negoci va funcionant et sigui ben assequible. Sí, ja sé que la gent som molt bruts, que els homes si no hi ha urinaris tendim a fer-ho fora de lloc, que la higiene femenina a vegades és pot fer complicada… Sí, és entre tots que hem de fer uns gran esforços perquè el compliment de les nostres necessitats orgàniques pugui resultar satisfactori i civilitzat, no només a l’hora d’asseure’s a taula.
També, amb tota la humilitat pròpia d’un articulista acostumat a demanar molt i a vegades obtenir una resposta a la manera d’aquell que sent ploure, faig petició a les autoritats corresponents de prendre’s molt seriosament la temàtica narrada i si pot ser de la manera menys repressiva possible i de la manera més pedagògica possible. Els nostres locals públics en general i els d’hostaleria en particular incrementaran un prestigi que tenen totalment merescut.
Menu
Menu
