Beneïda normalitat, quin plaer tornar a les necessàries rutines, la majoria amb les decoracions nadalenques ja recollides i amb un regust de menjar molt i passar molts dies en família. Nadal està molt bé, retrobar-nos plegats amb la família, alguns els veiem més sovint, d’altres de celebració en celebració i a uns poquets només en aquestes dates. Està bé poder abraçar la iaia que et mira sempre amb admiració, explicar-los als tiets a què et dediques ara, saber si el teu cosí segueix de xicota en xicota o finalment ha posat una mica de seny amb aquella noia tan simpàtica que et va caure prou bé, conèixer les noves incorporacions que et fan riure una estoneta i ens desperten la part sensible, menjar els plats típics que fan Nadal, probablement menjar més del compte, i també obrir regals. No seria Nadal sense tot això.
Però si analitzem amb una mica més de cura la raó per la qual tot això és possible en aquestes festes, a una bona part de les famílies ens adonarem que darrere de la gestió que es requereix sempre hi trobem la mare. De fet, ara que tant ens agrada posar noms a les coses, i si és en anglès millor, aquest rol de mantenir la família unida, aquesta gestió emocional i organització dels esdeveniments importants que requereix la família es coneix com a “kinkeeping”, que traduït literalment seria quelcom com “guardiana dels parents o familiars”.
I si, no és casualitat que ho posi així, en femení, perquè som les dones que hem assumit aquest rol social d’afavorir i protegir les relacions entre els membres de la família i les amistats. Fet que no deixa de ser un element més que s’afegeix a la ja coneguda càrrega mental que tant recau en nosaltres, les dones. Però és una realitat que som les que truquem a pares-mares, sogres, germans i cunyats per conèixer les seves predisposicions, per comentar si els hi està bé el menú pensat o el regal quan es fa en comú. Gestionem les agendes de tothom per organitzar les trobades, ens assabentem de les circumstàncies de cadascú parlant amb tots i totes. I tot aquest esforç mental suposa una càrrega afegida que genera més cansament, i que en moments especials com les festes de Nadal on les trobades i reunions són més nombroses, es transforma en esgotament.
I és que comprar i empaquetar els regals no és una tasca fàcil i ràpida, encara que el nucli familiar sigui petit, i no hem de menysprear la part de triar el millor regal per a cadascú i portar els comptes de tot, especialment si toca dividir imports. I tampoc ens podem oblidar que en moltes ocasions s’afegeix el fet de fer-se càrrec del propi regal, perquè ningú s’atura a pensar que també ens agrada que ens sorprenguin, perquè és més que probable que quan obrim el regal que nosaltres mateixes ens hem embolicat, posem cara de sorpresa i alegria i l’agraïm a les persones de l’entorn. Però la qüestió no acaba decidint el menú i fent la compra dels ingredients necessaris, sinó que també acostuma a recaure en nosaltres l’elaboració dels àpats, la tria de les estovalles i de la decoració de la taula. I evidentment, també decidim on s’asseurà cadascú perquè som les que millor coneixem on s’estarà tothom més còmode.
La veritat és que enlloc està escrit que aquesta feina de “guardianes familiars” hagi de recaure en les dones, és només l’herència de la cultura patriarcal que ens ha relegat aquestes tasques, la mateixa que encara ens té lluitant per la corresponsabilitat en la llar. I tot i que aquesta labor de “kinkeeping” és inavaluable i no s’hauria de perdre, hem de començar a pensar que no ha de recaure en una única persona, que tothom pot fer quelcom per mantenir la família cohesionada, i que si es fa entre diverses persones el plaer és compartit i la feina menys esgotadora. Només cal repartir les tasques a realitzar per mantenir la família unida, tot considerant que, ja que no a tothom ens agraden les mateixes coses, les tasques no sempre seran necessàriament organitzar una festa o un dinar, sinó que també es poden plantejar activitats com una excursió a la muntanya, una nit de pel·lícules, una tarda de jocs de taula, o qualsevol cosa que ajudi a enfortir els lligams.
I per acabar avui, amb un tema com la família, podríem trobar grans frases, però farem servir una molt senzilla de l’actor, autor, productor i activista amb doble nacionalitat canadenca i estatunidenca, arxiconegut pel seu paper a la trilogia ‘Back to the Future’, Michael J. Fox, i que diu: “La família no és una cosa important. La família ho és tot”. I, per tant, crec que val la pena que tots fem quelcom per mantenir la seva unió.
