Desprès dels comentaris rebuts al nostre article del dijous 27 de juny es consolida la interpretació que, durant el 2028, Andorra estarà obligada a atorgar 25.000 nous permisos de residència a ciutadans de la UE.
Partim de l’entesa comuna entre defensors del SÍ i defensors del NO, dels punts següents:
1 – Es confirma, sense lloc a discussió, que l’1 de gener del 2027 uns 25.000 ciutadans de la UE, amb autoritzacions de residència a Andorra de més de cinc anys d’antiguitat, obtindran automàticament la residència permanent a Andorra per a ells i per a la seva família.
2 – Es confirma, sense lloc a discussió, que, amb l’Acord d’associació, Govern perdria la sobirania per decidir la quantitat de nous permisos de residència a atorgar cada any. Una decisió que passaria a ser el resultat d’una fórmula matemàtica definida a l’Annex VIII de l’Acord d’associació. Efectivament, els nous permisos de residència a atorgar durant un determinat any per a cadascun dels tres tipus de residència subjectes a autorització seria el resultat de la operació matemàtica següent:
a) Es calcularia la mitjana d’autoritzacions vigents per a cada tipus de residència durant els cinc anys precedents.
b) En el cas de les autoritzacions de residències de més de 12 mesos amb activitat econòmica, es calcularia el 7% de la mitjana dels darrers 5 anys. En el cas de les residències sense activitat econòmica el percentatge seria el 2.5%, i en el cas de les de menys de 12 mesos amb activitat econòmic seria el 5%.
c) El nombre de nous permisos de residència de més de 12 mesos amb activitat econòmica a atorgar un determinat any seria, com a mínim, el resultat de la operació de determinar la mitjana dels cinc anys precedents , afegir-hi un 7% i restar-hi la xifra de les autoritzacions vigents l’1 de gener del nou any.
d) Hi ha una excepció a aquesta formula matemàtica: si el nombre d’autoritzacions en vigor durant l’any anterior va patir una disminució (en relació al seu exercici precedent) superior a la xifra determinada al punt c), aleshores l’increment de permisos de residència per a l’any en curs ha de ser, com a mínim, igual a aquesta disminució d’autoritzacions de l’any anterior.
La discussió la tenim en com es compten les autoritzacions en vigor dels ciutadans de la UE que, a partir del 1 de gener del 2027, esdevindrien automàticament residents permanents per tenir més de cinc anys de residència.
Per tant, la discussió està en com s’ha d’interpretar la darrera frase del punt IV de l’Annex VIII que, literalment, diu: «Els nacionals d’Estats Membres de la UE que tenen un dret a residència permanent sota les condicions establertes a la Directiva 2004/38 ja no hauran de ser comptats dins la xifra d’autoritzacions permanents». En la versió oficial en anglès diu: «Nationals of EU Member States who have a right to permanent residence under the conditions laid down in Directive 2004/38 shall no longer be counted in the number of available permits».
Què vol dir exactament que els nacionals de la UE que tenen un dret a residència permanent ja no hauran de ser comptats dins la xifra d’autoritzacions permanents?
Persones properes a Govern ens han fet arribar uns comentaris que ens fan pensar que la seva interpretació seria que els residents de més de cinc anys no s’han de comptar mai, i que un cop esdevenen residents permanents s’han d’eliminar de les estadístiques dels anys anteriors.
Mentre que la nostra interpretació és que, a partir del moment en el que passen a ser residents permanents, ja no s’hauran de comptar com autoritzacions en vigor, sense efectes retroactius. Que, de fet, és el que diu el text i és com EUROSTAT obliga, als Estats membres de la UE, a comptar els totals d’autoritzacions vàlides al final d’un any i com s’han de tractar la xifra de d’autoritzacions de llarga durada (Taules Eurostat RP6 i RP7). Normalment, els Estats Membres no compten les residències permanents dins del total d’autoritzacions en vigor i, normalment, compten a part les residències permanents. I això vindria a ser el que diu la darrera frase del punt IV de l’Annex VIII.
En tot cas, desprès de rebre els comentaris al nostre article del dijous 27 de juny, hem fet l’exercici de determinar els permisos que Andorra hauria d’atorgar l’any 2028, si seguíssim la seva interpretació i els que s’haurien d’atorgar seguint la nostra.
Per simplificar l’exposició i no entrar en un feixuc full de dades Excel, permeti’ns assumir que les residències en vigor a Andorra de ciutadans de la UE els anys 2026, 2025, 2024 i 2023 haguessin estat unes 40.000. Assumim també que el nombre de ciutadans de la UE amb una residència de més de 5 anys l’1 de gener del 2027 sigui de 25.000. En aquest escenari, tothom està d’acord que l’1 de gener del 2027 aquests 25.000 residents de més de 5 anys passarien automàticament a ser residents permanents. El debat estaria en com es compten aquests nous 25.000 residents permanents en el total d’autoritzacions en vigor i la seva implicació en el nombre de nous permisos a atorgar un determinat any.
Analitzem els dos escenaris:
1 – Segons nosaltres, les 25.000 persones que han passat a ser residents permanents durant el 2027 ja no es compten com autoritzacions en vigor al final del 2027. De forma que entre el tancament de l’any 2026 i el del 2027 tindrem una disminució de 25.000 autoritzacions en vigor. Atès que aquesta davallada entre 2026 i 2027 és més gran que la xifra d’aplicar el 7%, 5% i 2,5% de creixement de permisos, Andorra haurà d’atorgar 25.000 nous permisos l’any 2028 per tornar a un nivell de 40.000 autoritzacions en vigor. Evidentment, entre el 2029 i el 2032, cada any, uns 4.000 dels residents compliran els 5 anys de residència, passaran a ser residents permanents, deixaran de comptar com autoritzacions permanents i, cada any, Andorra haurà d’atorgar 4.000 nous permisos de residència. Evidentment, a partir del 2033 els 25.000 que van obtenir un nou permís al 2028 compliran els 5 anys d’antiguitat, passaran a ser residents permanents i tornaríem a un nou cicle de 25.000 noves residències i 4.000 cada any durant els quatre anys següents, per mantenir constant la xifra de residències en vigor. Un escenari que Andorra no pot sostenir.
2 – Segons ells, els defensors del SÍ a l’Acord, s’ha de considerar que les 25.000 persones que passessin a ser residents permanents durant el 2027 no s’han de comptar mai. De forma que el total d’autoritzacions en vigor al 2027 seran 15.000 (40.000 menys 25.000) i caldrà modificar les xifres dels anys precedents per no comptar mai aquestes 25.000 persones, de forma que totes les autoritzacions en vigor de tots els anys del 2023 al 2027 sols serien 15.000. De forma que les noves autoritzacions a atorgar el 2028 seran simplement el 7%, 5% i 2,5% sobre cadascun dels tres tipus de residència que sumarien 15,000; és a dir uns 700 nous permisos.
La seva interpretació té el problema que arribarà ràpidament a l’absurd d’atorgar pràcticament zero nous permisos. Efectivament, seguint el seu raonament, a partir de l’any 2032 totes les 15.000 autoritzacions en vigor al 2027 hauran complert progressivament els 5 anys d’antiguitat. Segons ells s’haurà de considerar que no s’han de comptar mai, de forma que al 2031 sols quedarien en vigor els 700 permisos del 2027 i els pocs centenars de permisos nous dels anys posteriors. De forma que ràpidament s’arriba a zero nous permisos.
Ara ens podem fer la pregunta si la UE acceptaria aquesta interpretació que implicaria que els nous permisos de residència tendirien a zero. Per donar resposta, ens sembla que caldria tenir en compte que el marc general de l’Acord d’associació es fonamenta en la lliure circulació i establiment de persones i que el Protocol de l’Acord d’associació específic per a Andorra estableix un període transitori que limita l’existència de quotes d’immigració fins l’1 de gener del 2027. Dos pactes que son molt més compatibles amb la nostra interpretació que amb la «d’ells».
Ara imaginem que Govern continua insistint en la interpretació que les persones amb un dret de residència permanent no s’han de comptar mai. Què podria fer la UE? Deixant a part que la UE passarà a disposar d’un ampli ventall de procediments europeus per solucionar aquest tipus de problemes d’interpretació, la UE tindrà una via directa: l’Acord estableix clarament que la formula matemàtica per determinar els nous permisos de residència s’ha de revisar abans de l’1 de gener del 2037. Per tant, a la primera interpretació d’Andorra que equivalgui a limitar la lliure circulació més del compte, la UE sols ha de convocar una reunió i establir una formula més clara.
I així estan les coses i així les divulguem. Sembla evident que els perills del text oficial de l’Acord d’associació són molt superiors als que ens diuen des de Govern i ens sembla que la ciutadania es mereixia un debat obert i en igualtat de condicions entre les diferents interpretacions i visions.
