Aquesta vegada la meva escapada per Setmana Santa va ser a Guadalajara, una ciutat molt poc turística i molt tranquil·la, però amb grans joies per visitar. Pel que fa al menjar, cal trobar el lloc adequat si no només menjaràs fregits.
Només arribar vam veure la façana i el pati del Palau de l’Infantat. Una gran obra de l’arquitectura del gòtic-isabelí del segle XV. Aquesta façana la vaig recordar ràpidament quan la vaig veure perquè em va sortir, ja fa temps, en un examen d’Història de l’art. Aquest palau va ser construït per a la poderosa família Mendoza.
A continuació van visitar el Panteó de la Duquessa de Sevillano. Un mausoleu monumental d’estil neobizantí.
Una cosa que em va sorprendre molt va ser la gran quantitat de zones verdes i preciosos parcs que hi ha a aquesta petita ciutat. Anaves caminant i si miraves als costats o al capdavant sempre veies zones verdes. I prop d’un d’aquests preciosos jardins es troba el Torreó de l’Alamí, una antiga torre defensiva de la muralla medieval de Guadalajara. Una petita visita ràpida, però molt interessant si, com a mi, t’agrada la història.
Una altra joia molt amagada és la Capella de Lluís de Lucena. Té unes pintures renaixentistes úniques a l’interior, molt poc conegudes fins i tot per a molts visitants.
Una visita obligada és el seu pont àrab, un pont medieval sobre el riu Henares que queda molt apartat del nucli històric de la ciutat, però que et farà fer una bonica caminada per zones naturals.
A més, vam visitar el palau de la Cotilla que conserva el despatx del dramaturg Antonio Buero Vallejo, nascut en aquesta ciutat el 1916. Aquest espai ofereix una visió íntima de l’escriptor i el seu entorn, que permet als visitants conèixer més sobre la seva vida i obra.
L’habitació més destacada d’aquest palau és el Saló Xinès, decorat amb paper pintat a mà procedent de la Xina de la dinastia Qing (1644–1911). Aquest paper d’arròs, d’extrema finor, representa escenes de la vida i llegendes de la Xina feudal, un dels pocs exemples d’aquest tipus de decoració a Europa. La sala, utilitzada en la seva època per a representacions teatrals i concerts, conserva un petit escenari flanquejat per columnes i mobiliari que combina estils versallesc i oriental.
I, definitivament, el millor lloc per menjar és el Restaurant Casa Palomo, però necessites reservar, si no no podràs anar a menjar, ja que és bastant petit. És un establiment familiar molt acollidor que ha estat gestionat per diverses generacions d’hostalers. Si vas no et pots perdre la cua de toro, els lletons de xai i, per a les postres, la torrija caramel·litzada.
