Abans i després de l’aclaparadora manifestació de catalans, a la festa de l’Onze de setembre, per reivindicar el dret a pronunciar-se sobre si volen o no la independència, a casa nostra hem pogut llegir i sentir reaccions contradictòries. Per a la majoria només ha estat una observació neutra de la realitat política d’un territori que llinda amb el nostre, però per a d’altres s’ha tractat d’un posicionament a favor o en contra.
Alguns –sensibilitzats per unes arrels familiars catalanes, pel fet de compartir una llengua o una cultura, o senzillament per la proximitat que fa sovint de Catalunya el lloc de residència estudiantil o de segona residència turística– s’han contagiat, han sentit aquesta manifestació com a pròpia i n’han estat partícips tot i què, com a andorrans, tenien assumida la independència.
Altres reaccions han vingut a trencar, diria jo, aquesta onada de sensibilitat compartida i han fet repuntar el gens menystingut sentit de l’andorranitat. Alguns s’han apressat a recordar que tenim la nostra pròpia identitat i cultura, que no té res a veure amb Catalunya; altres han aprofitat per recordar que els que no es troben prou bé a casa nostra, o que no estan prou integrats, tenen les portes obertes per tornar (?) d’on venen, i que amb Catalunya ni germanor, ni cosinatge: només veïnatge, que ja és prou. Crec que aquests darrers comentaris –tot i respectables, com qualsevol opinió degudament reflexionada i argumentada– expressats de manera excessiva no deixen de traspuar una certa xenofòbia.
En un país com el nostre, que s’ha construït al llarg dels anys sobre la base de l’hospitalitat i la inclusió d’estrangers en benefici de l’expansió econòmica i social, i de l’enriquiment (crematístic o no) dels seus ciutadans, no veig en què pot perjudicar que uns quants dels seus habitants se sentin motivats per compartir moviments a Catalunya, quan som tants els que ens hem manifestat a favor o en contra de la situació de Palestina o, fins i tot, sobre la independència d’Escòcia. H
mronchera@andorra.ad
Per a més informació consulti l’edició en paper.
