PERIODISTA
El Govern espanyol ni confirma ni desmenteix, però tot sembla indicar que Mariano Rajoy sembla disposat a avortar la Llei de l’avortament. Tampoc parla Alberto Ruiz Gallardón que diu estar molt ocupat aquests dies en la resposta del Govern al repte sobiranista i s’ha donat un termini d’una setmana per parlar sobre el futur de la llei i sobre el seu propi horitzó polític. Seria tan fàcil desmentir el rumor que no fer-ho sol sembla confirmar que el Govern sembla disposat a fer marxa enrere a aquest projecte legislatiu que tant rebuig ha suscitat, fins i tot a les files del PP.
És veritat que la reforma de la llei era una promesa electoral del PP i que l’avantprojecte va rebre llum verd en el consell de ministres, com ho és que molt pocs dirigents del partit s’han atrevit a aixecar una veu discrepant contra la reforma. Però ha estat Gallardón qui l’ha defensat amb més vehemència fins a posar el seu nom a la llei. I ho ha fet en nom de valors tan elevats que no són res davant les raons demoscòpiques que el guru de Rajoy, Pedro Arriola, presumptament li ha donat per fer decaure el projecte: la llei tindria un alt cost electoral per al PP.
Si Mariano Rajoy aparca definitivament el projecte, Gallardón té molt poques sortides. Amb la retirada veuria frustrat un projecte que, en les seves pròpies paraules, és dels que justifica tota una vida dedicada a la política i rebria una desautorització de campionat per part de qui el va cridar a formar part del consell de ministres. Però a més, tan dures han estat les seves paraules contra la llei vigent per justificar la seva reforma, una llei que vulnera en la seva opinió valors i drets fonamentals, que a qualsevol mortal li resultaria molt incòmode formar part d’un govern, fins i tot pertànyer a un partit, que renuncia a la seva defensa per mers motius electorals. Però possiblement siguin aquests mateixos motius els que el portin a romandre en posició tan incòmoda, perquè la renúncia del ministre de Justícia obriria un esvoranc al govern que segurament també passaria factura a les urnes entre el seu electorat més conservador. Així que potser la demoscòpia i no els valors tornin a prevaler. Prendrem nota.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
