Cada any empreses especialitzades en caçar les noves tendències presenten allò que els seus fidels investigadors van ensumant pel carrer. Es tracta d’esbrinar –abans mateix que el propi consumidor o usuari en pugui tenir consciència– allò que esdevindrà una necessitat real o un desig efímer, i que ens portarà, segons si en fem cas o no, a situar-nos en la cresta de l’onada o a seguir passant immunes enmig de la modernitat del moment.
A banda de tendències de moda, de consum o d’hàbits, curiosament també suren altres tendències més profundes –quasi podríem dir filosòfiques– i descobrir-les no deixa de resultar interessant. Així, un dels darrers estudis publicats a París per Peclers marca una fita global que sembla ens hauríem de creure: front les crisis humanitàries i socials, la urgència climàtica, els escàndols ecològics i econòmics, els avenços de la tecnologia, les mutacions socioeconòmiques, la inseguretat derivada dels conflictes internacionals…, tot marca que hem de posar ordre en allò que ens envolta i que esdevé urgent prendre mesures per controlar el nostre destí.
Més enllà de l’esperança en un futur millor, sembla que les persones dels mons evolucionats, les associacions, les col·lectivitats, però també les empreses, les institucions, les grans marques i, fins i tot, les xarxes socials, apunten la imperativa necessitat de comprometre’s, de participar, de col·laborar, de contribuir per que el futur sigui, més que una esperança, una realitat. El futur immediat passa per la mobilització, per la construcció d’un nou model de societat, basat sobre uns valors més sòlids que els dels darrers trenta anys, com són el bé comú, la llibertat d’expressió, la convivència pacífica i un desenvolupament (que no creixement) ètic, de manera a resguardar no solament el planeta sinó també i de forma indissociable l’ésser humà. Aquesta tendència global, més enllà del màrqueting o del consum, es crea al voltant de la supervivència i ens porta a l’obligació de crear, construir i planificar un futur realment durador per a tots.
Darrera d’aquest gran repte es detallen vuit macro-dinàmiques que són les que han de permetre transformar la societat i modelar les innovacions dels propers tres a cinc anys. La primera passa per destacar encara més la singularitat, la diferenciació dels codis identitaris i dels models de societat. La segona remarca la necessitat d’una major indulgència envers nosaltres mateixos, refermant allò que ja fa dies que procurem practicar: l’hedonisme com a filosofia de vida i el culte al benestar, per compensar tot allò tant negre que ens aclapara. La tercera dinàmica passa per canviar la manera de fer: de la individualitat hem d’evolucionar cap a la revolució col·laborativa. En quart lloc s’imposa també un canvi en la manera de viure: la mundialització i les seves implicacions ens porten a la necessitat de reinventar el fet de viure junts. La tendència de mobilitzar-nos pel planeta no és nova però continua apareixent cada cop més vívidament. La sisena dinàmica plasma la necessitat filosòfica de buscar més o nous sentits a la vida i d’aspirar a una major transcendència, espiritual o no. La setena ens empeny a reinterpretar la materialitat, canviant el concepte de la nostra relació amb el temps i l’espai. Finalment, la darrera –que tampoc és gaire nova– ens porta a obrir-nos a les noves fronteres de les tecnociències, per aprendre a conviure amb noves tecnologies i màquines.
Això dit, només són tendències i aspiracions. Ara ens manca saber si la humanitat té la maduresa suficient per que es converteixin en realitats…
