Les retransmissions radiofòniques dels partits de futbol tenen una importància intrínseca, la derivada de portar notícia oral del que succeeix en una pista a persones que no estan allà, però després tenen una importància molt més intrínseca encara, la que es dedueix d’explicar el que estan veient a les persones que sí que hi són. La superabundància de transistors a les grades dels estadis, enganxats a les orelles dels espectadors que ocupen la seva localitat, confirma aquesta aparent paradoxa. Aparent, només aparent, ja que el ciutadà que assisteix en viu a un camp de futbol, ??i no diguem si ho fa des d’un seient remot, veu únicament a una porció de tios en la llunyania que s’afanyen, uns, en progressar cap a la porteria de la dreta, i altres, cap a la de l’esquerra, però sense adonar-se realment, en tota la seva magnitud, del que es porten entre mans, entre peus i cames i caps en el cas que ens ocupa. És la ràdio, el locutor de ràdio, el que li reordena i li perfila la realitat del que veu per fer-se-la comprensible, fins i tot si per aconseguir aquest propòsit necessita inventar-se, com sol passar, el partit.
Però amb la plantada o vaga inversa dels clubs, que impedeixen l’accés dels comentaristes radiofònics als seus estadis fins que les seves empreses no afluixin la mosca, aquest succés de la realitat estilitzada, inventada darrere de la seva versemblança, assoleix cotes d’incongruència i de màgia difícilment superables: el que no està físicament allà (el locutor) li explica al que sí que està físicament allà (l’espectador) el que aquest veu, toca, olora i sent. Només falta, en puritat, que li expliqui de què té gust l’entrepà que s’està menjant. Semblant fenomen, esdevingut en l’última jornada de la Lliga (excepte a Sevilla, on els radiofònics van poder passar), té, però, el seu correlat de tota la vida en un altre espai de la vida de relació: la política. Senyors i senyores que no transiten la realitat pròpiament dita, ja que gaudeixen de còmode passar, ocupació estable, habitatges amplis, fons d’armari, descomptes diversos i taula en restaurants plens, expliquen a la resta el que en la realitat passa i els prometen dir-los, si els voten, com millorar-la. I en això estan aquests dies uns i altres, executant amb poca habilitat el pla en les seves reunions alienígenes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
