L’ensorrament de Gowex, aquesta empresa que oferia instal·lar wifi fins a l’infern i que portava quatre anys falsejant els comptes de resultats, és un exemple més de la manca de vigilància per part de les autoritats competents de determinades aventures empresarials que acaben en veritables estafes de guant blanc. El seu president, Jenaro García, va rebre fins i tot un guardó de mans del president del Govern (que ara s’ha afanyat a retirar) i una frase tan elogiosa com aquesta: «una societat necessita, perquè si no, no viu, referents emprenedors com vostès». Pensarà l’Executiu que amb la retirada del premi s’acaba la seva responsabilitat en l’estafa que s’ha endut, un cop més, els estalvis de milers de ciutadans. No s’hi val a dir que no «es lliguen gossos amb llonganisses» i que els inversors han de desconfiar dels valors que ofereixen una rendibilitat per sobre del mercat. Sobretot perquè els principals creditors, en aquest cas, són el Ministeri d’Indústria, l’Institut de Crèdit Oficial, l’Ajuntament de Madrid i el Banc Europeu d’Inversions. Quan no hi ha diners ni per mantenir oberts els menjadors escolars a l’estiu, qui és el responsable d’aquesta mala gestió del diner públic que surt de les carteres dels contribuents? Un cop més la Comissió Nacional del Mercat de Valors, aquest organisme de control amb nom tan altisonant, no s’ha assabentat de res. Com és possible que Borses i Mercats Espanyols l’altre òrgan encarregat de vetllar pels inversors tampoc detectés res? Tots es renten les mans ara que la denúncia arribarà a l’Audiència Nacional, on el jutge Santiago Pedraz ja ha sol · licitat quedar-se amb la causa, donada la seva experiència prèvia amb una altra estafa com va ser el fòrum filatèlic Afinsa. Perquè convé recordar que Afinsa va crear un perjudici patrimonial de gairebé dos mil milions d’euros i va deixar sense estalvis a més de dues-centes mil persones. I abans, amb el Govern socialista, es va consentir que la família Ruiz Mateos fes una emissió de pagarés de Nueva Rumasa. Amb els diners que van recaptar, al voltant de 673 milions d’euros, es van dedicar, segons l’acte de l’Audiència Nacional, a pagar les hipoteques dels fills del fundador i a mantenir el seu luxós tren de vida. Enfonsats els negocis, els treballadors en les cues de l’INEM i els inversors estafats, cal preguntar-se, en el cas de la piadosa família Ruiz Mateos, on es troben el pare i els fills implicats en l’estafa. Doncs a casa, tan tranquils. Això és seguretat jurídica i la resta són bromes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
