Com és possible que a Andorra on hi ha segons les dades oficials uns 14.500 gossos censats aquests no disposin de cap espai per relacionar-se entre ells, per jugar, per córrer sense perill de ser atropellats i sense molestar els ciutadans? Els pocs que hi ha estan bruts, i són petits. Els beneficis de tenir espais dedicats als nostres amics no són tan sols per a ells, sinó també pels propietaris: s’estableixen relacions socials entre ells, sobretot pel que fa a les persones jubilades que disposen de més temps. I és que tenir un gos tot el dia lligat de la corretja és una forma de maltractament. I no parlo de que a la muntanya hi ha molt espai, parlo del dia a dia que amb les obligacions laborals no ens podem escapar a la muntanya.
Com és possible que el meu gos petit, d’uns 9 quilos, pugui viatjar en un avió, en un vaixell, al tren i no pot fer un trajecte com posem per cas Andorra la Vella-Sant Julià en clípol? Evidentment, Andorra no és un país amic dels gossos.
Fa uns anys ens vam reunir persones sensibles al tema amb polítics d’alguns comuns i sembla ser que el problema dels espais lliures per a gossos rau en què dits comuns no disposen d’espais al centre de la ciutat, els pocs que hi ha són lluny del nucli urbà. El que em va quedar clar i crec és que no hi ha voluntat política de fer res.
Senyors polítics facin unes unes lleis que permetin als gossos tenir els seus espais sense molestar a ningú i puguin viatjar en el transport públic, perquè tots poguem conviure en harmonia. Legislin i no prohibeixin. Com va dir Gandhi «Un país, una civilització es pot jutjar per la manera com tracta els seus animals».
