El cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat, Landry Riba, han utilitzat un argument central al llarg de les nombroses reunions de poble per explicar l’Acord d’associació. Han formulat – de diferents maneres – que un NO a l’Acord d’associació implicaria la fi de l’statu quo actual, que Andorra no podria mantenir l’acord duaner actual ni altres acords amb la UE o amb els seus estats membres.
El 13 de desembre del 2022 – sí, del 2022 – Espot i Riba van explicar l’estat de les negociacions de l’Acord d’associació en una reunió pública a Andorra la Vella. Ja des d’aquell primer moment, el missatge que va destacar la premsa va ser que un NO a l’Acord implicaria la fi de l’statu quo, la fi de les actuals relacions entre Andorra i la UE. Fins i tot van deixar anar que Suïssa tenia molts problemes amb la UE per haver dit NO, via referèndum, a un Acord d’associació amb la UE. Aquest missatge catastrofista ha anat acompanyant les intervencions de Landry i Espot i es va accentuar quan Mònaco va aturar les negociacions amb la UE el 15 de setembre de 2023. Ara s’ha complert el primer any de la suspensió de les negociacions de Mònaco amb la UE.
Considerem que aquesta efemèride invita a revisar si s’han complert les conseqüències catastròfiques que, segons el nostre Govern, Mònaco patiria per haver suspès la negociació amb la UE. És el moment de verificar si un petit Principat pot dir NO a la UE i, al mateix temps, pot mantenir l’statu quo. Analitzem els principals elements de l’statu quo de Mònaco amb la UE, la seva situació després del NO a l’Acord d’associació i el paral·lelisme que podem establir amb Andorra:
1- Unió duanera
Confirmat: Mònaco manté el seu statu quo duaner amb la UE. No s’han complert els missatges catastrofistes del nostre Govern. Com els missatges que França tancaria la duana amb Mònaco, que posaria controls limitatius al pas de camions, que posarien fi a l’acord duaner. La realitat és que la situació duanera de Mònaco no ha canviat en res. La Unió duanera entre França i Mònaco data de 1865, es va renovar el 18 de maig 1963 i fruit d’aquesta unió duanera amb França – el 1968 -, Mònaco va passar a ser part del territori duaner comunitari. Avui l’statu quo duaner de Mònaco continua igual que fa un any. Fet que confirma que en el cas d’un NO al referèndum d’Andorra, continuarem mantenint el nostre vell acord duaner amb la UE que tan bé funciona.
2- Acord fronterer amb l’espai Schengen
Mònaco es considera un espai «gairebé Schengen» fruit del seu històric acord de lliure circulació de persones amb França. Mònaco avui dia continua tenint frontera Schengen al Port marítim i a l’heliport, i les fronteres a les carreteres i a l’estació de tren continuen sent de lliure circulació Schengen. Ha passat un any des del NO de Mònaco a la negociació amb la UE i el seu statu quo fronterer continua amb els mateixos privilegis. De fet, Mònaco no té cap problema amb la nova normativa EES (sistema d’entrada i sortida) que la UE ha de posar amb territoris no Schengen, atès que Mònaco és «gairebé Schengen». En canvi, Andorra encara està negociant amb la UE a veure com se soluciona l’aplicació de la normativa EES a les nostres fronteres i continuem amb el risc d’un bloqueig fronterer, mentre que Mònaco manté el seu statu quo fronterer i no té cap problema amb l’aplicació del nou sistema EES de control a les fronteres.
3- Revenges en forma de llistes grises
Govern ha deixat anar les fake news d’una relació causa-efecte entre el NO de Mònaco a la negociació de l’Acord d’associació i el fet que el GAFI hagi posat a Mònaco a la seva llista grisa. En primer lloc, és important destacar que és fals que hi hagi una relació causa-efecte entre el NO de Mònaco i la seva entrada a la llista grisa del GAFI, per tres motius objectius: (1) La llista grisa la fa el GAFI. El GAFI no és un organisme de la UE. El GAFI és un organisme mundial que actualment està format per 40 estats o organismes supranacionals i la UE no té un control directe sobre les decisions del GAFI. (2) La relació d’un Estat amb la UE no determina si un Estat està dins o fora de la llista del GAFI. De fet, hi ha dos països que continuen estant a la llista grisa del GAFI tot i ser estats membres de la UE: Croàcia i Bulgària.(3) L’informe d’avaluació del GAFI que va comportar l’entrada de Mònaco a la llista grisa data del desembre 2022, molt abans que Mònaco aturés la negociació el 15 de setembre 2023. Per tant, el NO de Mònaco a l’Acord no va ser la causa de la seva entrada a la llista grisa del GAFI i podem confirmar que un NO al referèndum a Andorra no implicaria que Andorra entrés a cap llista grisa per revenja de Brussel·les. Deixant a part que Brussel·les no fa aquests disbarats.
4- Evolució de l’economia
Segons el nostre Govern, un NO a l’Acord d’associació havia de deixar a Mònaco sense possibilitats de diversificació econòmica i havia de comportar la seva decadència econòmica. La setmana passada Mònaco va celebrar el festival dels iots. El resultat va ser més innovació naval que mai, més super-iots que mai, totes les grans empreses navals presents, els restaurants apujant els preus un 30%, els hotels plens, les botigues plenes. Aquesta setmana hi ha el congrés de paqueteria de luxe. Tots els hotels plens, els restaurants plens, les botigues plenes. Cada setmana Mònaco continua celebrant un esdeveniment amb projecció internacional. El poder de convocatòria de Mònaco continua creixent i el NO a l’Acord d’associació no ha estat un factor limitatiu a la seva diversificació o al seu creixement de qualitat. Per tant, es confirma que el creixement i diversificació de l’economia d’un Principat no té per què dependre d’un NO a l’Acord d’associació.
5- Relacions institucionals
Segons el nostre Govern, el NO de Mònaco ocasionaria problemes en les relacions institucionals i especialment amb França. Les relacions entre Mònaco i França continuen sent de germanor i podem destacar un fet d’aquest estiu: no estava previst en el recorregut oficial, però finalment la flama olímpica va passar el 18 de juny per Mònaco. Sis relleus dins de Mònaco i el príncep Albert II la va portar fins a la porta d’Honor del Palau. Un veritable reconeixement a la sobirania monegasca i una mostra de l’estima de França i del món olímpic vers Mònaco.
6- Habitatge
El NO de Mònaco a la negociació de l’Acord ha permès a Mònaco mantenir el privilegiat statu quo en habitatge dels seus ciutadans. Avui, el 100% dels ciutadans monegascs continuen gaudint d’un habitatge de qualitat dins de Mònaco, sigui de propietat o, com passa en el 60% dels casos, pisos controlats per l’Administració que es posen a disposició dels ciutadans monegascs en unes condicions adaptades a cada cas.
Hem revisat que, després d’un any de dir NO a la negociació de l’Acord d’associació, Mònaco manté el seu statu quo i continua creixent amb qualitat. Fet que ens confirma empíricament que un NO d’Andorra a l’Acord d’associació també permetria mantenir l’statu quo d’Andorra. Però, sobretot, també ens confirma que el creixement econòmic i la qualitat de vida dels ciutadans depèn de la qualitat del model d’Estat. No depèn de la simplicitat d’un SI o d’un NO a un Acord d’associació. Depèn de molt més. I per entendre aquest molt més, cal ser una persona d’Estat, escoltar a un equip de professionals de primer nivell i treballar a dues generacions vista, alhora que donar solucions als problemes de l’avui.
