Vam començar el dia apropant-nos al riu Sena, un dels punts més característics de París i un dels escenaris més icònics de la ciutat. Des de la riba, la vista del riu és captivadora: els ponts que el travessen, les façanes històriques i els passeigs plens de gent que caminava, corria o simplement gaudia d’uns moments de lleure. A la riba hi havia vaixells carregats de turistes, navegant tranquil·lament mentre gaudien dels paisatges i monuments de la ciutat. L’escena era preciosa i creava una sensació de calma i, alhora, d’energia, com si París respirés i ens convidés a formar-ne part.
Vam passejar una bona estona pel costat del riu, observant els detalls: les façanes amb els balcons de ferro forjat, els arbres que dibuixaven ombres a les voreres, els cafès plens de gent i els artistes que mostraven les seves obres als turistes i transeünts. Cada racó tenia una mica d’història i encant, i tot semblava que convidava a parar-se, mirar i capturar un moment que només es podia viure en aquell lloc i aquell instant.
Després vam caminar fins als jardins del Trocadero, un espai que combina terrasses, escalinates i fonts monumentals. L’aigua que sortia dels sortidors generava un murmuri constant i refrescant, i el seu moviment aportava dinamisme a l’escenari. La Torre Eiffel es veia imponent al fons, dominant l’horitzó i recordant-nos per què és un dels punts més visitats del món. Els jardins permetien passejar amb tranquil·litat o seure en algun banc i observar com els turistes i els locals compartien l’espai. La combinació de l’elegància clàssica dels jardins amb la modernitat de la torre creava un contrast atractiu i harmoniós, perfecte per fer fotografies o simplement gaudir de l’ambient.
A continuació vam travessar el pont de Iéna i vam començar l’ascensió fins a la part més alta de la Torre Eiffel. Havíem comprat l’entrada que incloïa una copa de xampany, i vam poder gaudir-la mentre contemplàvem París des de l’alçada. La ciutat s’estenia sota nostre com un mapa tridimensional: els bulevards rectes que semblaven dibuixats amb regla, els teulats grisos i infinits, el riu serpentejant per la ciutat i els ponts que el travessaven. La sensació de veure-ho tot des de dalt era impressionant: cada detall, cada carrer i cada edifici s’encaixava dins d’una imatge completa i inoblidable. La copa de xampany va ser un petit gest de celebració, un moment que va afegir un valor especial a l’experiència. Ens vam quedar una bona estona observant la ciutat, comentant els llocs que ja coneixíem i imaginant altres racons que ens agradaria visitar en el futur.
Més tard, vam tastar macarons autèntics, amb la seva textura suau i sabor delicat, completament diferents dels que solem trobar a Andorra. Cada mos era una mostra de la tradició pastissera francesa i convertia aquell moment en un plaer gastronòmic especial. Ens vam aturar per gaudir-ne amb calma, observant alhora l’activitat que hi havia al voltant i deixant que els sabors compleixin la seva funció: fer que la visita fos encara més memorable.
Finalment, vam dinar a Madame Brasserie, situada a l’interior de la mateixa Torre Eiffel. El restaurant ofereix un menú complet i excel·lent, amb entrants lleugers i frescos, plats principals elaborats amb ingredients de temporada i postres típiques franceses. Gaudir del menjar mentre contemplàvem la ciutat des de les finestres del restaurant va ser una manera agradable de descansar després d’un dia intens i de completar la visita amb els sabors característics de París. L’ambient del restaurant era tranquil i elegant, i es notava la cura en el servei i en la presentació dels plats, cosa que va fer que l’àpat fos tan especial com la resta de la jornada.
Aquest dia va combinar turisme, vistes, gastronomia i moments de tranquil·litat. El riu Sena i els vaixells que hi navegaven, els jardins del Trocadero amb les seves fonts, l’alçada i la panoràmica de la Torre Eiffel, els macarons i el menú a Madame Brasserie van crear una experiència completa i diversa. Cada element va aportar una dimensió diferent: l’aigua i els vaixells van afegir moviment i bellesa, els jardins van donar calma i elegància, l’alçada de la torre va oferir perspectiva i admiració, i els sabors de la gastronomia van fer que tot el conjunt fos memorable. Al final del dia, la ciutat havia deixat una impressió duradora, amb la sensació que cada moment havia estat viscut plenament i amb tots els sentits.
