Portem més de dos anys amb un caos permanent als països occidentals, des de canvis de colors de governs fins a crisis socials i polítiques amb grans conseqüències mundials. Ara bé, i si estem al punt exacte on decau en part les tensions i els grans conflictes mundials?
No, no estic somiant despert. Per molt paradoxal que soni el que estic escrivint, és una probabilitat. El problema de tot plegat ve a ser que qui està disposat a oferir pau i moderació en aquests temps no són precisament els partits convencionals o els polítics més típics.
Semblava que el 2016 fos l’any en què tot el caos en vindria a sobre: Trump guanyant les eleccions i creant controvèrsies a tot el paradigma internacional. Però la realitat dels EEUU fins ara ha estat diferent de la narrativa; és cert que Trump ha creat tensions a escala internacional, però a la vegada ha estat l’únic president americà que ha visitat Corea del Nord, ha estat a Orient Mitjà i fins i tot ha baixat les tensions militars i polítiques amb Rússia.
Just a la setmana del seu nomenament, s’ha firmat un alto el foc a Gaza. És cert que Biden i Trump es disputen la medalla de qui ho ha aconseguit. Fa poc més d’un any semblava que tot anés a esclatar pels aires, i ara ens trobem en una situació una mica més arreglada.
Aquest fet, però, recorda a la dècada dels 70, on un republicà més mediàtic que pragmàtic va guanyar les eleccions presidencials als EEUU. Cal recordar que la dècada dels 70 va ser un moment molt tens entre occident i l’URSS i que va ser el punt on els americans van deixar de donar guerra a grans parts d’Àsia (Indoxina; Vietnam, Cambodja…). Aquell context era molt més tens que ara, i cal recordar que fins i tot en aquelles, va haver-hi entesa.
Això fa pensar que com a mínim, hi haurà una baixada en els conflictes militars, menys tensió global i més seguretat. Ara bé, qui ens propicia aquesta pau?
Meloni ha estat durament criticada per algunes de les propostes polítiques, sobretot en material de migració. Doncs des d’Europa ja es veuen amb bons ulls algunes de les seves propostes. I no parlem de partits d’extrema dreta. Fins i tot Espanya en algunes de les crisis migratòries que tenen, està obrint-se al discurs proteccionista. Estats Units ha triat a Trump, Argentina a Milei, a Alemanya i Àustria la dreta i l’extrema dreta són els partits més votats… La pau ve donada pels aspectes polítics menys esperats.
Malgrat tot estem molt lluny d’usar la política com a eina social per mediar problemes, sinó que estem davant d’un xoc de cultures socials constant i agressiu. Hem portat al màxim el desgast social i institucional, posant en dubte tot el que ens envolta, i potser ara estem en un moment de retrobament.
Necessitem d’alguna manera baixar la tensió social i donar un vot de confiança a les formes de governar que puguin venir des del respecte democràtic i social.
