Per primera vegada en la història, un president de França perd en la primera volta per aconseguir la seva reelecció. Les frivolitats de Sarkozy, la seva liasson amb la política calvinista d’Àngela Merkel li ha passat factura perquè a més no ha servit, si més no, per amagar les greus dificultats financeres de l’economia francesa. Els mercats no volen a François Hollande a la presidència de França. Ho van demostrar el passat dilluns amb fortes baixades en totes les borses europees. La crisi és un bon negoci per als baixistes i els especuladors que nien en els mercats. Atacar l’euro –Georges Soros aposta contra la moneda europea– és un negoci rendible. La pujada de les primes de risc a tot Europa empobreixen les societats que han de pagar més car el seu endeutament. El senyal d’alarma dels mercats davant la possible victòria d’Hollande és un bon motiu perquè tots els europeus donin suport a la esperança que significa un canvi en la presidència francesa. Paul Krugman es va tornar a pronunciar contra la política de la senyora Merkel. El prestigiós The New York Times va assenyalar recentment en un editorial que la política d’austeritat de la UE significa empobriment. Ha recordat que Espanya no ha malgastat i que tenia superàvit el 2008 fins que va explotar la bombolla financera. Es produeix la paradoxa que el PP, en plena ofensiva propagandista per recuperar imatge, secunda les tesis d’Alemanya sobre un suposat malbaratament espanyol. Tiren fang sobre el Govern de Zapatero sense adonar-se que aquests arguments cauen sobre les nostres esperances. Però volen justificar la necessitat de les brutals retallades culpant a Zapatero. Absència total de patriotisme constitucional. La victòria d’Hollande significaria un canvi de cicle en la política europea perquè Alemanya, sense el suport d’una economia com la francesa, no podria sostenir el seu tancament sobre l’austeritat empobridora. La segona volta francesa és complicada. ¿Què faran els quantiosos seguidors de Le Pen? Molts poden donar suport a Hollande per deteriorar encara més el lideratge de Sarkozy. Altres es poden decantar per l’abstenció. Si Hollande aglutina l’esquerra i al centre esquerra pot guanyar. I molts defensors de Sarkozy poden abandonar el vaixell abans que s’enfonsi. Els dies que falten fins el 6 de maig prometen ser apassionants. Els espanyols no podem votar a França. Però podem tancar els ulls per enfortir els nostres somnis.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
