La incertesa és alta i la cautela sembla apropiada. No obstant això, hi ha alguns aspectes que hem de tenir en compte abans de precipitar-nos i caure en el pànic. Els exposo en aquestes cinc reflexions.
1a reflexió – Aprenent a viure amb el Covid-19: Com sol passar gairebé sempre en aquests casos, molt probablement els temors derivats del brot per COVID-19 hagin estat amplificats arran del massiu seguiment en xarxes. És fins i tot qüestionable que aquest brot arribi als efectes en la salut observats amb la grip H1N1 (aviària), que va afectar a més de 60 milions de persones entre 2009 i 2010. Però no és el cost en salut el que importa al mercat, sinó la factura econòmica. El 2009, i després de tres setmanes d’estudis clínics, el CDC dels EUA va determinar que l’H1N1 provocaria el mateix nombre de casos fatals que una temporada de grip comuna. Per això van decidir fer res, o gairebé res, i per això el cost econòmic va ser mínim. Una forma peculiar de gestionar-ho. Avui, en canvi, l’opacitat inicial de les autoritats xineses, la falta de credibilitat de les xifres inicials, i les decisions de quarantenes massives han mogut el món a un estat de màxima alerta i quasi xoc. Una altra manera totalment diferent de gestionar-ho. La conclusió d’aquesta primera reflexió és que quan el món aprengui a viure amb el COVID-19, (com va decidir fer el CDC americà el 2010), el repunt en les TIR i en els mercats pot ser dramàtic.
2a reflexió – Prepareu-vos per forts estímuls a la Xina: La història ens ha ensenyat que els bancs centrals solen evitar situacions en les quals puguin ser objecte de crítiques, o acusats d’amplificar les adversitats econòmiques a conseqüència de la seva inacció. L’experiència suggereix que les autoritats monetàries tendeixen a proporcionar tota mena d’estímuls en situacions com l’actual amb la finalitat de contribuir en la formació d’un sòl en la crisi, com ja van fer en l’any 87, el 98, el 2001, el 2008 o en xocs més recents, on un entorn d’inflació deprimida acaba per convèncer-los. Els estímuls previsibles que han d’arribar en aquesta ocasió tornaran a exercir una gran influència sobre el preu dels actius. Això serà especialment evident si, com de costum, els bancs acaben sobre reaccionant just en el moment en què l’amenaça es va dissipant. Aquest moment pot estar ja a prop, si considerem que alguns països com la Xina o Corea han vist com la corba de contagis ha passat de forma còncava a convexa. La conclusió és que s’han de preparar per forts estímuls a la Xina. Per què? La demostrada debilitat de la globalització, i la falta de confiança entre la Xina i la resta del món, han provocat que moltes multinacionals reconsiderin diversificar cadenes de subministrament. Per descomptat, Pequín no pot permetre això i posar en risc tot el que ha construït en dues dècades. Crec que farà el que sigui necessari per demostrar que l’economia xinesa torna a ser la més dinàmica, prometedora i fiable, recorrent si cal a massius estímuls, en un moment en què la crisi sembla estar ja controlada en aquest país.
3a reflexió – L’evidència suggereix xifres lluny de l’apocalipsi: La decisió dels EUA de repartir un nombre massiu de proves o tests (fins avui només 12 laboratoris els feien) donarà com a resultat un probable salt en el nombre de casos confirmats, encara que aquesta acció estigui precisament encaminada a permetre un major control del brot. Per descomptat, la premsa farà el que ens té acostumats, que no és altra cosa que posar el focus d’atenció i els titulars en el caràcter exponencial d’aquests processos de contagi. No faltaran periodistes que llancin línies comparatives de països com Itàlia, Corea o els EUA amb Wuhan. Línies que, per descomptat, seguiran formes similars en tots els casos, però amb escales totalment diferents. Els inversors seriosos entendran que, tot i que aquests processos vírics són exponencials, també són proporcionals a la població, i l’evidència fins avui suggereix alguna cosa molt lluny de l’apocalipsi. Si us plau. Estem en 2.979 morts. Encara que el nombre de casos fatals arribessin a les 300.000 víctimes observades amb l’H1N1, què és aquesta xifra en els gairebé 60 milions de morts naturals que ocorren en el món cada any? L’apocalipsi? Crec que no.
4a reflexió – Propers al «buy the dip»: Els ajustos d’estimacions i els preus objectius per part dels analistes han estat molt moderats fins al moment, i segurament les xifres que veurem en els mesos vinents acabin sent pitjors que les mateixes revisions, donant lloc a una percepció negativa de la realitat. Però aquestes seran xifres del passat, i els inversors més audaços així ho podrien entendre, en un context en què les condicions mèdiques i financeres estan convergint cap a aquest punt en què els inversors poden estar disposats a invertir.
5a reflexió – El preu d’un actiu no el determina un resultat trimestral: Potser la reflexió més important. El valor d’un índex o les accions d’una empresa està condicionat en un 99% per aspectes com els tipus d’interès de llarg termini, el creixement futur, l’estat de la seva tecnologia, l’estoc del seu coneixement (capital) i la seva transmissió. Diria que no més de l’1% del valor vindria explicat pels resultats d’aquesta companyia o índex en el pròxim trimestre. Avui, però, sembla que la major part del valor vingués determinat pel següent resultat trimestral. Això, que és una exageració en tota regla, és el que vam veure la setmana passada.
