Els brindis al sol ajuden a compondre la figura i no tenen cap risc, el mateix que el toreig de saló. És una modalitat que els encanta a les miss i als polítics. Aquelles com reines de la bellesa brinden perquè s’acabi la pobresa i concloguin les guerres, i aquests, els polítics, brinden perquè siguem més feliços, objectiu pel qual treballaran dia i nit. L’últim brindis, montera a la mà, és a la regeneració política, entre els procediments s’ha descobert una fórmula que se’ns havia escapat: que sigui elegit qui encapçali la llista més votada. Normalment és el que passa.
També el contrari: tot i ser la llista més votada, les altres llistes que representen la voluntat de molts més ciutadans en nombre s’uneixen i descavalquen al presumpte guanyador. Confesso que la meva percepció que un o altre resultat regeneri la vida democràtica escapa a la meva comprensió, llevat que els votants de la llista més afavorida siguin ciutadans especials i els altres, que s’han inclinat per llistes que cullen menys vots siguin considerats ciutadans de segona. I, si això fos així, no només no regeneraríem la vida democràtica, sinó que estaríem envilint la democràcia. De totes maneres el brindis al sol no els corre molta pressa, ni el PP que el va proposar, ni el PSOE, que va dir que sí, tan bon punt, no, i estan com per aturar-se en brindis quan encara no tenen secretari general.
Se sospita que el PP ho proposa perquè l’afavoreix al partit i, també, en alguna mesura el PSOE, que és el que els importa. Cal observar que la possibilitat que afavoreixi o desfavoreixi als espanyols ni tan sols s’ha contemplat. Ja deia a l’altre costat de l’Atlàntic que el que era bo per a la General Motors era bo per als Estats Units, així que ens haurem d’assimilar i arribar a la conclusió que el que és bo per al PSOE i per al PP és meravellós per Espanya. De moment el PSOE es va a les eleccions endocrines i el PP a descansar, a veure si se li ocorre durant les vacances alguna ocurrència regeneradora, mentre els presumptes corruptes segueixen en els seus càrrecs. Si no és perquè els frikis nouvinguts prediquen el retromarxisme amb encara més brindis al sol, em plantejaria votar-los.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
