Tots sabem que el temps no es pot emmagatzemar. Simplement, va transcorrent, a poc a poc, sense parar. Sempre s’ha dit que quan naixem som rics en temps, ja que tenim tota la vida al davant, però ningú no és capaç de quantificar aquesta riquesa perquè ningú no pot saber quant durarà la vida d’una persona.
Però aquesta riquesa és una certesa, ja que aquest temps de què disposa cada persona es pot utilitzar a multitud de coses diferents. Cal tenir sempre en compte que la llibertat d’elecció que posseïm ens marca el camí perquè amb cada decisió que prenem obrim nous camins i abandonem d’altres que podríem haver triat.
Aquesta capacitat d’elecció té sempre unes conseqüències. La més important és que sempre dediquem més temps a allò que més ens motiva ja sigui afectivament, econòmicament, per raons de prestigi o per un gran sentit del deure, entre altres motivacions.
Al camp afectiu, lliurem part del nostre temps gratuïtament a les persones que apreciem, però elles, a canvi, també ens lliuren part del seu en aquesta convivència mútua.
Al camp laboral canviem el nostre temps per una remuneració econòmica. Però, no només venem el nostre temps, també venem les nostres habilitats per fer una feina correctament.
El temps, en definitiva, és una cosa que tenim i que anem perdem al llarg de la vida. Que aquesta pèrdua de temps se senti com una cosa profitosa només depèn de nosaltres i de la nostra capacitat de valorar el dia a dia, de trobar raons per viure amb intensitat cada moment i de sentir que la vida té moltes experiències diferents per oferir-nos.
Així, la línia argumental tan emprada per tots nosaltres del: No tinc temps! —potser per fer aquestes gestions que continuen pendents, per anar al gimnàs tot i estar pagant la quota cada mes, per no arribar a prendre aquestes classes d’anglès tantes vegades postergades…
No tinc temps!
Tot i això… Sí tenim temps! I a més, tots el mateix: 24 hores al dia, set dies a la setmana. Realment podríem dir que “el temps” és el nostre veritable gran amic, ja que ens tracta a tots amb total igualtat, ja que els minuts i els segons disponibles per a qualsevol persona són els mateixos.
Per descomptat que en el nostre temps hi ha d’haver espai per a totes les activitats humanes, per treballar, però també per descansar, per a l’oci, per a la cultura, per a l’esport, per a l’aprenentatge continu necessari, per als nostres éssers estimats, per a les relacions socials… i, evidentment, per dormir. Com distribuïm la riquesa del nostre temps, és una elecció personal i el primer pas per això és la consciència per identificar què fer, com, quan i durant quant espai temporal, d’acord amb les nostres prioritats.
De manera que és una inversió de temps adequada quedar amb amics a prendre unes cerveses durant un parell d’hores o situar-te davant del televisor per veure un programa o una pel·lícula per la qual tens un interès real, però deixar-se anar, de forma no conscient, al sofà fent zàping o deambular pel carrer sense rumb fix sí que pot suposar una pèrdua de temps, i sempre hem de recordar que encara que no hàgim de treure diners de la nostra butxaca per pagar aquest temps, sí que és veritat que “se’ns escapa el temps entre les mans” i no es tracta d’una metàfora.
Per això, el famós “ho faré més endavant” acaba moltes vegades rient-se de les nostres il·lusòries promeses. I sembla ser com si mai no acabem d’adonar-nos que no tenim certeses ni garanties de quant durarà la nostra vida.
Així que aprofitem tan bé com sigui possible el nostre temps i no deixem per a demà el que desitgem de veritat. El que és important és sempre perseguir els nostres somnis.
