Fa pocs dies, enmig d’una conversa informal a la feina, sorgia un debat aparentment trivial sobre l’augment de denúncies durant l’estiu als jutjats de guàrdia. Els arguments habituals no van trigar a aparèixer: que si la calor fa embogir la gent, que si l’afluència de turistes és un reclam per als lladres, que si el poc civisme d’alguns visitants… Però enmig de tot plegat, una companya va deixar anar una afirmació que va fer callar tothom: “El temps lliure que té molta gent ho provoca”.
Al principi, vaig arrufar el nas. El primer pensament va ser: “L’últim que faria jo en vacances seria matar algú”. Jo i qualsevol persona amb dos dits de front. Però aquella frase em va calar. Vaig començar a investigar. I efectivament, per sorprenent que sembli: el temps lliure pot matar. No com a regla general, però sí com un factor clau en molts episodis de violència extrema.
Durant mesos, moltes persones acumulen estrès, angoixa i frustració. La rutina, les jornades laborals interminables (amb dissabtes i diumenges inclosos, segons el sector), i la sensació de no tenir escapatòria generen un estat mental límit. Quan arriben les vacances, el cos es deté, però la ment, sovint, continua girant a tota velocitat. I si el que hi ha dins és ràbia o desesperació, pot acabar esclatant.
A tots se’ns ha passat pel cap saltar-nos el Codi Penal en algun moment, tots hem volgut cridar al cap, deixar plantat un client o contestar malament a un company. No ho diem, però hi és. Afortunadament, la gran majoria no travessa cap línia. Però hi ha qui sí.
En aquest escenari ja tensat, arriba la calor. I no una calor suau i mediterrània, sinó onades de calor asfixiants, persistents, inhumanes. Diversos estudis han demostrat que les altes temperatures afecten la regulació emocional, augmenten la irritabilitat i poden disminuir el control d’impulsos. Una ment col·lapsada, combinada amb calor extrema i temps lliure, és una bomba de rellotgeria. I així va passar amb Sabau.
Marin Eugen Sabau, era un exvigilant de seguretat de Securitas durant l’estiu del 2021 a Tarragona. Sabau que ja mostrava signes evidents de desequilibri mental. Es queixava de dolors físics constants arran d’una intervenció laboral, que el va fer estar de baixa pocs dies, afirmant que “cuando me siento, tengo la sensación de que me pinchan con unas agujas”. Malgrat aquestes queixes, i després de presentar una demanda laboral contra l’empresa, el procés no va sortir a favor seu.
El que podria haver quedat com una frustració més d’un treballador descontent, va acabar esdevenint una massacre planificada. Sabau va aprofitar les vacances per preparar el que ell mateix va definir com una “venjança necessària”. Va establir quatre objectius clars: persones concretes que ell considerava responsables del seu malestar. El desembre de 2021, va executar un tiroteig a Reus, ferint greument tres de les quatre persones a qui s’havia obsessionat. Va fugir armat, protagonitzant una persecució policial que va eliminar-lo abatut per les forces de seguretat. Va sobreviure, però va quedar tetraplègic, en estat crític.
Sabau no era un desconegut per als seus antics companys. Havia mostrat actituds violentes, missatges amenaçadors i senyals clars d’inestabilitat. Però, com passa tantes vegades, es va mirar cap a una altra banda. I ell ho sabia. Ell mateix havia dit que “no tenia res a perdre”. I això el va fer més perillós que mai.
No podem continuar idealitzant l’estiu com un període de desconnexió emocional universal. Per a molta gent, és el moment de la ruptura, del col·lapse, de la venjança. Els dies de vacances, quan el món laboral s’atura, poden esdevenir escenaris de pensaments obscurs. El silenci d’un agost en calma pot ser el soroll mental d’una ment trencada.
I tot això passa mentre ens banyem a la platja, sortim a sopar a terrasses o fem escapades de cap de setmana. Mentre alguns desconnecten, d’altres es connecten al seu costat més fosc.
Perquè, sí: el temps lliure pot matar. I l’estiu, lluny de ser només sol i calma, pot ser l’escenari perfecte per als qui estan a punt de cremar-ho tot.
