Ens ha deixat el Sisquet. I jo em pregunto: què podria dir sobre el Xavier Fernández Hermoso que ja no s’hagi dit? Era una persona que vivia allò que feia. Li agradava, com tots sabem, el teatre. A l’àmbit escènic havia exercit múltiples papers: actor, director, professor, productor i, fins i tot, va escriure teatre. El coneixia ja fa anys. Havíem parlat moltes vegades al bar Cal Sinquede a la plaça Guillemó, que per a mi i per a moltes altres persones sempre serà coneguda com la plaça de les Arcades, mentre tastava alguna coseta de la cuina tradicional andorrana que preparava.
Les visites teatralitzades del Sisquet per la Massana, sota el títol ‘Deixa’t guiar pel Sisquet de cal Sinquede’ constituïen una manera diferent de descobrir la Massana. El Sisquet de Cal Sinquede, que representava a un pagès del segle passat ens portava a un altre temps per explicar-nos els costums de l’època, les històries i totes les anècdotes de la Massana. Encara que visc al país, vaig anar una vegada per tal de viure aquesta experiència.
En aquests darrers mesos, ens vam reunir molt freqüentment per parlar al Bar Las Vegas o altres d’aquesta zona, ja que estàvem treballant en un projecte, sobre el qual ja haureu llegit a la premsa, junts. Jo li vaig proposar i ell molt il·lusionat va acceptar. Això semblava animar-ho molt. Encara ens faltaven unes quantes coses per rematar, però jo miraré de fer-les i que tot quedi com ell volia.
Parlàvem també d’altres coses. Fins i tot em va aconsellar sobre un assumpte privat i vaig seguir les seves sàvies paraules perquè em dirigien cap a allò que jo realment desitjava i no em decidia a fer.
A banda del teatre, el Xavi també va participar com a actor en diversos curtmetratges i sèries televisives.
Era una persona molt carismàtica i molt crítica que defensava amb convicció i molta passió la nostra cultura i les nostres tradicions. Quan escrivia no s’amagava en la seva crítica cap a certs fets polítics i denunciava allò que considerava injustícies, assenyalant qui creia culpable amb noms i cognoms. He tingut l’honor de llegir molts dels seus articles i crítiques tant a la premsa com a les xarxes socials. Tots dos érem amics al Facebook i valia la pena seguir-lo.
Ja només em queda acomiadar-me del Xavi amb un “A reveure, Sisquet”.
