Vivim un moment històric de transformació profunda. No es tracta d’un simple canvi conjuntural, sinó d’un canvi d’època. L’ordre mundial que durant dècades ha aportat una certa estabilitat política, econòmica i social està donant pas a un escenari fragmentat, complex i altament incert. En aquest nou context, la geopolítica ja no és un assumpte llunyà reservat als estats, sinó una variable que impacta directament en les organitzacions, en els equips i en l’exercici quotidià del lideratge.
Tal com es va posar de manifest recentment en una conferència organitzada pel Chapter ESADE Alumni Andorra, inspirada en la visió estratègica de Marcos Urarte i Silvia Urarte, el gran repte dels líders avui no és només entendre què està passant al món, sinó com liderar enmig d’aquesta complexitat creixent. La fragmentació global, la multiplicitat d’interessos i la volatilitat dels escenaris han convertit la incertesa en una constant estructural.
En aquest entorn, el lideratge tradicional, basat en el control, la jerarquia i la planificació rígida, mostra clares limitacions. Avui, liderar ja no significa tenir totes les respostes, sinó saber llegir el context, anticipar escenaris i prendre decisions amb informació incompleta. El lideratge efectiu es construeix més des de la capacitat d’interpretació i criteri que no pas des de la certesa absoluta.
Aquest canvi d’escenari situa les habilitats humanes al centre del lideratge. Competències com la comunicació assertiva, l’empatia, la gestió emocional i la resiliència han deixat de ser elements complementaris per convertir-se en pilars del lideratge contemporani. En moments d’incertesa, les persones busquen referents sòlids, líders capaços de transmetre claredat, confiança i sentit, fins i tot quan el futur no és del tot previsible ni controlable.
En aquest sentit, els valors adquireixen un paper estratègic fonamental. Coherència, responsabilitat, transparència i compromís actuen com una brúixola quan els marcs de referència externs són inestables. Els valors no només defineixen la cultura d’una organització, sinó que orienten la presa de decisions en situacions d’ambigüitat i pressió. Quan no hi ha regles clares, els valors esdevenen criteris d’acció i de lideratge.
L’estratègia, per la seva banda, també ha evolucionat. Ja no pot entendre’s com un document tancat a llarg termini, sinó com un procés dinàmic i adaptatiu. Liderar estratègicament avui implica conviure amb la incertesa, treballar amb escenaris possibles i assumir que l’error forma part de l’aprenentatge. La clau – i la veritable avantatge competitiva – no és evitar el risc, sinó decidir amb criteri quan el mapa encara no està definit.
A tot això s’hi suma la irrupció accelerada de la intel·ligència artificial (IA). La IA està transformant la societat, els models de negoci i el mercat laboral, obligant els líders a replantejar-se rols, estructures i competències. Davant d’aquesta realitat, emergeix una pregunta essencial: què fa valuós el lideratge humà en un món cada cop més automatitzat? La resposta apunta al talent, al judici crític, a l’ètica i a la capacitat de donar sentit a la tecnologia.
Com més intel·ligent esdevé la tecnologia, més necessari és un lideratge amb visió, criteri i consciència. El futur no serà només dels més ràpids o dels més tecnològics, sinó dels líders capaços d’integrar estratègia, valors i talent humà en un món incert.
En definitiva, el nou ordre mundial interpel·la directament el lideratge. La gran qüestió no és si el món canvia, perquè això ja és un fet, sinó si estem preparats per liderar el canvi o només per reaccionar-hi.
Aquest repte exigeix líders conscients del seu impacte, capaços d’escoltar, d’aprendre constantment i d’assumir responsabilitats més enllà del curt termini. Liderar avui és servir, orientar i construir futur amb coratge, humilitat i una clara vocació de transformació sostenible per a persones, organitzacions i la societat en conjunt.
