Tot i que ja mig havíem assimilat, no sense gran disgust, que tot el que és bo, és dolent, això últim que la baixada del preu del petroli és un drama que desborda els dilatats espais de la nostra credulitat. En teoria, que el petroli baixi no té més que avantatges, ja que no només el combustible li costa menys al ciutadà, sinó també com producte, gairebé tots, incorpora al seu preu l’impacte del mateix. Amb això, en conseqüència, hi ha més diners a les butxaques i circulant, més consum, més inversió, més vida, més ocupació i més tot, però, segons sembla, no és així, sinó una autèntica tragèdia. Les borses i «els mercats» ho diuen, i no hi ha més que parlar.
Se’ns ha anat convencent que tot el que és bo en la vida, el cafè, el sucre, la sal, la llet, el whisky, la llibertat, l’amor romàntic, el formatge, el botillo, la fabada, llegir abans de dormir, el fregit de peix o el silenci, és dolent, horrible, nefast per a l’individu i per a la societat, però quan ens van dir als pobres que també és espantós que els preus de les coses baixin, hauríem d’haver-nos mosquejat. Que sigui dolent que una barra de pa costi 50 cèntims en lloc d’un euro o que un pis valgui 100.000 en lloc de tres vegades més, no es compagina amb la lògica ni, per descomptat, amb el nostre reduït poder adquisitiu, però ho han volgut arreglar posant-li un nom que s’acollona: deflació. Que ve la deflació, enemiga letal del «creixement»! Amb això, no estaven sinó que preparant el camí per colar-nos això que la baixada del petroli és el pitjor que pot passar.
Rússia, els emergents, l’OPEP, jo què sé la de coses que s’inventen per baratar el bo en dolent, i que, a sobre, ens ho creguem. Però, qui s’ho inventa? Sense cap dubte, els que estan segurs de guanyar uns quants milers de milions d’euros o de dòlars extra amb la falsedat, i amb la por que la falsedat infon. Els mercats! No seria cap disbarat, i cap novetat, considerar la conveniència d’expulsar a fuetades els mercaders del temple. Els mercaders de vides i d’ànimes no caben al temple de la concòrdia humana, no és el seu lloc. Si aquest dia arriba, què millor per celebrar-ho que amb un gran banquet fins a dalt de calories, i, després de les postres, cafè, copa i puro? H
Per a més informació consulti l’edició en paper.
