Estem en una conjuntura social una mica estranya perquè el lloguer de l’habitatge està desfasat i amb un sou inferior als 2.000 € mensuals és pràcticament impossible sobreviure. Més de la meitat i fins i tot en molts casos, les tres quartes parts del sou es destinen al lloguer, és a dir, preus que ronden els 1.500 €. És una barbaritat atès que aquest fet ens està desplaçant socialment, ja que, fins fa poc, qui guanyava 2.000 € mensuals era considerat de classe mitjana i actualment és pobre. En aquests moments, si sumem el lloguer, la factura de la llum, del telèfon, de l’internet i dels aliments, ens quedem a zero perquè la mitjana del lloguer està pels 1.200 € mensuals.
Llavors, qui té la sort d’estar en ella, encara va vivint, però el que la supera viu un infern i, segurament, té diverses feines perquè amb els 2.000 € no aconsegueix arribar a final de mes. És una realitat viscuda pràcticament en tot el planeta i que, a més a més, és bastant recent, ja que va començar al voltant de l’any 2022. És increïble veure com en tot just tres anys i mig, el preu dels lloguers s’ha triplicat perquè abans pagar 600 € mensuals era una quantitat dins de la mitjana i es veia normal. Per tant, som pobres, de classe mitjana o rics? Perquè igualment, qui guanya 1.600 €, però és propietari d’un habitatge i, en conseqüència, no paga ni lloguer, ni hipoteca, deixa de ser pobre, atès que té prou diners per gaudir d’ells, per donar-se plaers i comprar-se capritxosos si així ho desitja.
És a dir, té l’opció de decidir què fer amb els seus diners perquè no ha de destinar-los a l’habitatge, que actualment, és el factor que més diners demanda i que, a sobre, és la base del benestar. Si no tenim un sostre on refugiar-nos, perdem la condició d’éssers humans i ens tornem un animal més, igual que els gossos i els gats del carrer. Animals de companyia que en algun moment de les seves vides tenien on viure i que, per circumstàncies de la vida, han estat abandonats i desgraciadament, han canviat d’estatus social, que traslladat a l’ésser humà és el canvi de classe social.
Resumint, ja no és la quantitat de diners que guanyem anualment la que ens classifica en les classes socials, sinó la quantitat que ens queda una vegada cobertes les necessitats bàsiques. És a dir, per molts diners que guanyem anualment, si hem de dedicar una gran a part a sobreviure, significa que som pobres encara que ens costi d’acceptar-ho. Ser pobre ja no és sinònim de ser un sense sostre o no tenir què menjar; actualment, es tradueix en tot i tenir una feina fixa, no poder decidir què fer amb els diners perquè una vegada pagades les obligacions, no en queden més. Igualment, també hi ha una altra interpretació d’aquesta paraula i és que tot i tenir una feina fixa, no guanyem prou diners per pagar un lloguer i, malauradament, sense tenir on viure no som res.
