Els indicadors assenyalen que el nombre de deutors morosos en els diferents àmbits de l’economia durant l’any 2021 batrà tots els records coneguts fins ara. Els morosos hauran de recórrer a tot tipus d’argúcies, estratègies i pretextos per a evitar als creditors i fugir d’estudi del compliment de les seves obligacions de pagament.
Això em fa recordar que fa uns dos-cents anys, Honoré de Balzac, insigne escriptor francès del segle xix, va publicar un complet tractat de com convertir-se en morós recalcitrant i viure sense pagar els deutes; un art en el qual el novel·lista era un consumat expert. Balzac va editar aquesta obra sota un pseudònim al 1827 en la seva pròpia impremta, sota el títol en francès de L’art de payer ses dettes et de satisfaire ses créanciers sans débourser un sou; que traduït al català significa: L’art de pagar els seus deutes i satisfer als seus creditors sense desemborsar un cèntim. Aquest desconegut tractat publicat per Balzac és una guia sense parangó per a què el morós recalcitrant pugui eludir els seus creditors i sortir victoriós sense haver de soltar un cèntim. Cal fer notar que és el manual més complet que s’ha editat en la història de la literatura universal per lliurar-se dels creditors amb bones paraules, subterfugis i martingales de tota índole, per continuar vivint com un marajá sense pagar mai a ningú.
La grandesa d’aquest autor gal és molt coneguda, així com les seves obres literàries. Balzac fou un tità de les lletres franceses, escriptor infatigable i insomne, i fou sens dubte l’home de lletres més avançat del seu temps i ens ha deixat un nombre aclaparador de llibres extraordinaris. Balzac fou un treballador infatigable, prolífic i va elaborar una obra monumental, a la qual va donar títol global de La Comédie humaine; o sigui, la Comèdia humana. Aquesta vasta creació composta per diverses desenes de novel·les té com a objectiu descriure de manera quasi exhaustiva a la societat francesa del seu temps. Un dels trets característics de Balzac és la seva galeria de personatges, perfectament descrits, tant en les seves accions com en els seus més profunds sentiments i motivacions. Balzac fou un mestre en barrejar elements estrets de la realitat amb la ficció i disseccionar la societat de la seva època.
No obstant, al 1825 Balzac es va adonar que li resulta impossible viure de la seva ploma i es va llençar al món dels negocis, en primer lloc, convertint-se en editor. Però els temps que corrien eren difícils. França es trobava en una situació política convulsa ja que la restauració monàrquica sota el rei Carles X va provocar un conflicte social permanent. Aquest rei va intentar imposar una monarquia absoluta, fet que va causar revoltes constants del poble que van desembocar en la revolució de juliol de 1830 i l’abdicació del monarca borbó. Després d’una primera aventura fracassada al món editorial, Balzac, amb els fons facilitats per una de les seves amants, adquireix al 1826 una impremta a la qual denomina Imprimerie d’H. Balzac, però l’empresa no és rendible i només genera números vermells. Al 1827, Balzac intenta una fugida cap a endavant ampliant el negoci amb un taller de tipografia, però la seva pèssima gestió empresarial fa que es malmetin tots els intents per reflotar l’empresa. Després de dos anys d’activitat frenètica i l’edició de dotzenes de títols, la impremta acumula tantes pèrdues que al final, pressionat pels creditors, es declara en fallida legal l’agost del 1828. El futur gran novel·lista gal es veu obligat a liquidar la impremta i perd tots els seus actius, però malgrat això com el negoci està llastrat per un colossal passiu, li queda un deute de quasi 100.000 francs de l’època, que equival a uns 800.000 euros actuals; aquest gegantesc deute li perseguirà tota la seva vida. Un altre punt és que l’experiència curteix Balzac i el converteix en un experimentat morós capaç d’eludir hàbilment als seus creditors.
Entre els molts consells que ofereix Balzac en el seu manual de com eludir els creditors explica en l’apartat ‘Vuit maneres de saldar els deutes’, la següent explicació: «Per la prescripció; aquest mètode és tan excel·lent que li dedicarem algunes reflexions; la prescripció és un dels mitjans legals més eficaços per saldar als creditores i per liquidar el deute passi el que passi sense necessitat de donar-los un cèntim. Aquesta afirmació és fàcil de demostrar amb l’article 2271 del Codi Civil, Llibre III, títol 20, que és la única moneda que els hi poden oferir als creditors i amb la qual hauran de conformar-se els agradi o no». Així mateix, Balzac afirma en el seu manual: «Si el creditor descuida reclamar-vos durant el termini fixat la quantitat que li deveu, en finalitzar el lapsus de temps el creditor ja no pot reclamar res en el terminis previstos per la llei atès que li reemborseu amb la prescripció, és a dir, sense que us costi un cèntim».
Val la pena assenyalar, que a la època en la qual va viure Honoré de Balzac la presó parisenca de Sainte-Pélagie estava plena de deutors retinguts pels seus creditors, inclús vells de 90 anys. La durada del captiveri per deutes a la França de principis del segle xix era de cinc anys per als ciutadans francesos. Un cop transcorregut aquest termini d’un lustre, el deutor quedava en llibertat i els seus creditors perdien el dret de tornar-lo a capturar. Però si el morós era estranger, la durada de la presó per deutes era indefinida.
La persecució que va patir Honoré de Balzac per part dels seus nombrosos creditors durant la serva ruïnosa activitat com a impressor li va marcar durant tota la seva vida i va exercir una profunda influència en la seva obra literària. En particular Història de la grandesa i decadència de César Birotteau és una extraordinària novel·la de Balzac escrita al 1837 i que forma part del cicle La Comédie humaine. Aquest llibre descriu la psicologia del deutor amb gran profunditat i realisme, indiscutiblement molt millor que cap altra obra de la literatura universal. La novel·la tracta sobre la fallida econòmica del protagonista, el comerciant perfumista César Birotteau, en la qual Balzac va reflectir les seves pròpies preocupacions financeres. En efecte, Balzac va patir directament el constrenyiment dels creditors i l’estigmatització de ser morós, per la qual cosa va traslladar al personatge de la seva obra els sentiments que va experimentar en la vida real. L’obra està considerada com una de les novel·les clau de Balzac i el va consagrar com un dels més grans escriptors del segle xix, atès que és una obra que revela els secrets del comerç i del món financer de l’època. La novel·la descriu el patiment de César Birotteau per ser perseguit pels seus creditors i les penúries que ha de passar per saldar el seu deute. Balzac retrata de forma magistral el comportament de la societat, quan a una persona li van bé els negocis i quan no. En el primer cas, tot son catifes vermelles, en canvi, quan arriben les dificultats financeres i no es pot fer front al pagament dels crèdits, el morós es converteix en un ésser menyspreable. L’obra descriu amb gran precisió les transaccions financeres i els instruments mercantils de l’època: promeses de venda, lletres de canvi, pagarés, descompte efectes i endosos, etc.
El perfumista César Birotteau és un reeixit comerciant i cavaller de la Legió d’Honor que ha aconseguit l’èxit i la fortuna en el seu negoci de perfums. Malauradament, per pagar la transformació de la seva mansió burgesa en un autèntic palau per a organitzar un ball en honor de la seva fill entra als negocis especulatius amb els quals posa en risc la seva fortuna. Enganyat per un fals amic es fica en una especulació immobiliària en la qual inverteix tots els seus estalvis, però víctima d’una revenja ordida en el seu contra, queda totalment arruïnat. Birotteau, assetjat per una legió de creditors, té un únic pensament que li obsessiona: aconseguir la seva rehabilitació davant la societat pagant rigorosament tots el seus deutes. El protagonista de la història intenta obtenir un préstec dels banquers per sortir al pas, però un antic amic de les altes esferes de la banca mina la seva credibilitat i impedeix que se li atorgui el crèdit sol·licitat. Per fortuna, la seva família i fidels empleats aconsegueixen fabricar i comercialitzar amb èxit un oli de la seva invenció, i gràcies a aquest producte aconsegueix salvar-se de la ruïna. Finalment, amb l’ajut del rei Lluís XVIIIè, que li atorga sis mil francs, Birotteau pot pagar a tots els seus creditors i és rehabilitat. A més, se li restitueix la condecoració de la Legió d’Honor. No obstant, degut als patiments que ha experimentat durant el seu calvari com a morós, César Birotteau mor el mateix dia del seu triomf amb la seva dignitat recuperada i deixant als seus hereus un comerç pròsper i sense deutes.
