L'opinió de:
Escriptora

El món de l’escriptura: El desafiament de l’autor davant el temor de l’exposició i les crítiques

Al món de l’escriptura hi ha un temor constant que aguaita els escriptors: la por d’exposar-se. La vida d’un escriptor és plena de reptes i un dels més significatius és enfrontar-se a les crítiques i ser jutjats pels lectors. La idea de sotmetre’s a l’escrutini públic, rebre crítiques negatives i enfrontar la possibilitat de ser rebutjat pot resultar aclaparadora. No obstant això, aquest temor no ha de convertir-se en una barrera que impedeixi el creixement i el desenvolupament d’un escriptor.

En aquest article, compartiré una experiència pròpia amb un club de lectura, així com oferiré paraules d’alè i suport a altres escriptors que poden estar passant pel mateix o que tinguin por de llançar-se al desafiament. Permet-me explicar-te.

Fa un temps, un club de lectura em va proposar participar en una lectura conjunta de la meva novel·la, Cloacas de luxe (Caso Ciru) on els lectors tindrien l’oportunitat de discutir i debatre sobre la història mentre jo donava el meu punt de vista i conversava amb ells. Des del principi, alguna cosa dins meu m’advertia que no acceptés aquesta proposta, però, per diversos motius, em vaig obligar a fer-ho.

En aquella ocasió, hi havia al voltant de quinze persones al club de lectura, i lamentablement, hi va haver quatre o cinc participants que es van contagiar de negativitat i van començar a criticar aspectes sensibles de la meva novel·la. Un dels punts de discòrdia va ser una presumpta violació a la protagonista, i em vaig trobar defensant la meva elecció com a escriptora. També van sorgir crítiques sobre la personalitat de la protagonista, i fins i tot hi va haver els que es van sentir ofesos per certes escenes de sexe, interpretant-les com un afront personal i ni parlar de la personalitat del detectiu.

Inicialment, he d’admetre que aquestes crítiques em van afectar i em van sumir en la tristesa, sense parar atenció ni tenir en compte les moltes altres que havien estat positives. Tot i això, aviat vaig aprendre una valuosa lliçó que em va permetre superar aquest obstacle: parar atenció al meu benestar emocional i establir límits. Després de dues sessions, vaig decidir acomiadar-me del club de lectura, oferint les meves disculpes i deixant clar que estaria disponible per a aquells que volguessin continuar compartint la lectura en privat.

Tot i la decepció inicial, aquesta experiència em va fer créixer com a persona. Vaig començar a veure cada comentari, sigui positiu o negatiu, com una oportunitat per entendre millor els meus lectors. En lloc de prendre les crítiques com a atacs personals, vaig aprendre a veure-les com un reflex de les pors i bloquejos interns dels lectors, i no tant com una avaluació de la qualitat del meu treball.

Avui dia, puc dir amb certesa que superar aquest desafiament m’ha permès continuar la meva carrera com a escriptora amb més confiança i valentia. Cada comentari que llegeixo, sigui d’elogi o crítica, em permet veure els lectors i lectores involucrats en les meves trames, fent-les seves d’una manera única. Entenc que els lectors tenen tot el dret d’expressar si els agrada o no una història, com està escrita, si els ha atrapat i si volen continuar llegint o no. No obstant això, és important distingir entre opinions sobre la història en si i judicis sobre aspectes personals dels protagonistes o fins i tot sobre la meva capacitat com a escriptora. Després de tot, no em coneixen gens!
Si m’hagués quedat amb aquesta experiència, és possible que mai no hagués tingut el coratge d’escriure aquest article per a aquest diari, ni tan sols estaria finalitzant la meva propera novel·la. I el més important, no podria gaudir dels meravellosos comentaris dels lectors que, entusiasmats, comparteixen el que els ha agradat la novel·la i el que han trobat significatiu a les trames. Aquests comentaris positius m’impulsen a continuar endavant i em recorden que hi ha persones allà fora que volen llegir més del que escric.

Amb aquest article, vull brindar suport i ànim a tots els escriptors que enfronten el temor de ser jutjats i es resisteixen a exposar-se. Els comentaris dels lectors, siguin positius o negatius, sempre seran una font de creixement i aprenentatge. Moltes vegades et diran què és el que els ha avorrit, què afegirien, què els ha faltat a la història, si han trobat alguna errada, quina nova personalitat donarien a algun personatge… en definitiva, persones meravelloses que aporten i que han triat la teva història per entretenir-se i evadir-se de les rutines diàries. Aquests lectors, gairebé sempre faran millorar les teves pròximes edicions i el millor de tot, és que et faran millorar com a escriptor o escriptora. En canvi, quan es tracta de crítiques ofensives, la majoria, són comentaris que reflecteixen les pors i bloquejos interns dels qui els emeten, més que una avaluació objectiva de la nostra obra.

En definitiva, us animo a aprofitar cada crítica com una oportunitat per aprendre i créixer, i no deixeu que el temor us aturi en el camí cap a l’èxit. No deixeu mai d’escriure i compartir la vostra veu única amb el món! I no permeteu que la por de ser jutjats us impedeixi perseguir els vostres somnis com a escriptors. Continuem endavant, enfrontant els desafiaments amb valentia i recordant que cada crítica com a mínim, ens farà més forts. El món necessita les nostres històries, les nostres veus i les nostres perspectives úniques! Recordeu sempre que els comentaris dels lectors són oportunitats per fer-nos millor com a escriptors. Mai deixeu de fer el que estimeu pel temor de ser jutjats!

Estimat lector, recorda, l’autor simplement crea una escena, i cada lector la interpreta a la seva manera. Pensa! Res del que llegeixis és real en si mateix, però tu li dones vida a la teva imaginació i a cada cèl·lula del teu cos. La pregunta és: Perquè, sigui per bé o per mal, he experimentat aquesta emoció? És important reflexionar sobre les emocions que s’han mogut en nosaltres després de llegir alguna cosa. 
 

Comparteix
Enquesta
Publicitat
Editorial
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat
QualificAND

Inés Martí

Andorra Telecom reforça el seu compromís amb l’educació tecnològica a través de la robòtica.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu